Sakura Sakura
No calen paraules quan tenim la música per extasiar els sentits. Tanca el ulls i visiona amb els ulls de l’ànima tot allò que el cor amaga.
月との愛はなく ならない成長
“La lluna i l’amor quan no creixen, minven”
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Zillahh 
Mai 24, 2010 a 10:45 pm
Sense paraules……
demà escoltaré Sakura tot el dia
m’ha encantat aquesta música !!!
Mai 25, 2010 a 12:14 am
Me’n alegro que t’hagi agradat. La Misora Hibari és fantàstica.
Mai 24, 2010 a 10:47 pm
volia dir escoltaré Misora Hibari!!
Mai 24, 2010 a 11:16 pm
Sembla ser musica de peli!? I el refredat que tinc m’impedeix gaudir de les flors del video, tinc un mal de cap i porto un dia… 😦
Mai 25, 2010 a 12:01 am
Ahse cuidat aquest mal de cap. No se si aquesta música ha sortit en alguna peli. La cançó és música tradicional japonesa i la cantant utilitza l’estil Enka que és una barreja sons tradicionals japonesos amb música occidental, principalment nord-americana.
que et milloris. 🙂
Mai 24, 2010 a 11:19 pm
Per cert, google tradueix la frase japonesa amb “Growth of the month and have not love”, on “month” suposo que es podria reemplaçar amb “moon”. Tu com saps que diu el text?
Mai 25, 2010 a 10:30 am
Sobre el Japò et puc recomanar la pel.licula de la Sofia Coppola: Lost in Translation. És una descoberta en primera línia de la cultura i l’ànima japonesa. Tot un altre món. Són molt pencaires, molt tradicionals i molt profunds.
Mai 25, 2010 a 7:37 pm
Tindré en compte la teva recomanació sobre la pel·lícula. Gràcies.
Mai 25, 2010 a 7:57 pm
No havia sentit parlar mai del Enka i ho he buscat. Realment és molt interessant. La veu de la Misora Hibari és prodigiosa.
Mai 25, 2010 a 9:02 pm
Sakura? Aquest es el nom del japo on vaig a sopar!
Mai 25, 2010 a 9:13 pm
Arqueòleg, Sakura també és el nom d’una sèrie de manga. Així que potser tens unes sobretaules amb grans dosis de intel•lecte musical, si el nom del teu restaurant ve donat pel Sakura de la cançó o potser una petita dosis de “frikisme” en cada àpat si és pel Sakura de la sèrie manga. No et molestis, que tot plegat és broma. Jo també estic aprenent a ser àcida. És un plaer que passis pel meu bloc.
Mai 26, 2010 a 11:13 am
sakura és la flor del cirerer. els japonesos es tornen bojos quan els cirerers floreixen. es reuneixen en els parcs i fan picnics mentre miren les flors dels cireres i veuen sake.
a mi també m’agrada l’enka, però en realitat els cantants d’enka vindrien a ser l’equivalent de la Rocio Jurado o la Isabel Pantoja 🙂
Mai 26, 2010 a 12:56 pm
Tens raó Seruji. Ara bé, a mi la Rocio Jurado o la Isabel pantoja no m’agraden gens, però l’enka si. És possible que realment la comparació que has fet sigui correcte, però tambés és cert que l’enka va sorgir com una mena de cançó protesta i d’activisme polític, cosa que no es pot dir precisament del tipus de cançó que fan les floklòriques d’aquí.
Mai 27, 2010 a 12:05 pm
ah, no sabia els origens de l’enka.
o sigui que seria més aviat un mix entre Isabel Pantoja i Quico Pi de la Serra 🙂