Aphonopelma Seemani
Avui us presento una meravella de la natura. La taràntula de la foto es diu “kiki” i és una Aphonopelma seemani femella adulta. Pertany a la família Theraphosidae, és coneguda també com aranya zebra de Costa Rica i des de fa quatre anys viu amb mi. És un animaló pacífic, discret i molt net. S’alimenta de grills i no necessita gaires atencions. Mantenint un grau d’humitat adient al seu terrari en té suficient. Les femelles d’aquesta espècie poden arribar a viure vint-i-cinc anys i fan d’una a dues mudes anuals, depenent de la seva edat, muden més sovint quan són joves i estan creixent. Veure com es desempalleguen de l’exosquelet vell per donar pas al nou, a més de tot un espectacle pels que hem tingut la sort de contemplar-lo, és un moment molt perillós en la vida d’una taràntula. Amb la muda de l’exosquelet són capaces de regenerar qualsevol membre o part del seu cos que hagi patit danys o amputació. Així poden regenerar des de potes, fins a quelícers.
Aquests fabulosos animals són un prodigi de la natura i és possible que en un futur, aprenguem coses del mecanisme que els hi permet la regeneració dels seus membres i les puguem aplicar a teràpies regeneratives en humans.
Sóc conscient de la fòbia que molta gent té a les aranyes, però potser és perquè hi ha un gran desconeixement del tema. Us convido a que intenteu mirar-les amb una miqueta de tolerància.
Zillahh 
Mai 21, 2010 a 10:50 pm
Va ja , n’has obert els ulls a una realitat desconeguda per a mi. Segueixo pensant que els animals de sang freda son més per contemplar que per interactuar amb ells, però lo de la regeneració de parts del cos ho he trobat fascinant.
Mai 22, 2010 a 10:30 am
Es veuen maques. Però no era de les aranyes verinoses??
Mai 22, 2010 a 12:47 pm
Ahse, la majoria de les taràntules tenen un verí pràcticament inofensiu. De fet una picadura provocarà una coïssor localitzada i com a molt una lleu sensació de mareig que desapareix en dues hores. Hi ha picadures d’abelles que poden fer més reacció. Només unes poques varietats de taràntules asiàtiques tenen un verí que realment pot resultar perillós per l’home. Quasi bé, més molest que el verí, poden resultar els pèls urticants que tenen situats a la superfície dorsal de l’abdomen i que poden llançar disparats, friccionant amb les potes, si se senten atacades. Aquests pèls si es claven a la pell provoquen irritació i costen de treure, és semblant a si fiquéssim una mà dins d’un cactus. La meva Aphonopelma, en qüestió, ni m’ha picat mai, ni m’ha llançat pèls urticants.
Mai 22, 2010 a 3:05 pm
Ostres… Les tarantules són una mena de cactus ambulants?? No ho sabia! I si és així, doncs prefereixo els meus cactus ben fixats dins els seus pots, verds, macos i acariciables! Una mascota que no es pot acariciar perquè no se senti amenaçada no val!
Mai 22, 2010 a 6:40 pm
Mare de Déu quin animal més maco. I quan dius que té aquesta?
Mai 22, 2010 a 7:02 pm
.Aquesta fa quatre anys que la tinc i quan va arribar a mi, ja era un exemplar d’uns tres anys. Ha arribat a la maduresa, però tot i ser ja adulta és una taràntula molt jove
Mai 23, 2010 a 1:17 pm
Aquesta preciosa tarantula i jo, no ens portariem molt b.
Mai 23, 2010 a 4:01 pm
Què t’hi jugues que sí? 🙂
Mai 24, 2010 a 10:09 am
Déu ni do…. amb la teva taràntula, per cert quin nom té? Em sap greu no poder-te dir que és preciosa perquè sóc una mica aracnofòbic. Em fan por i esgarrifances! Només de pensar en una taràntula… uix!!!!!
Ara que si t’agrada la genètica t’ho deus passar “fenomenu” observarnt-la.
Mai 24, 2010 a 10:34 pm
L’aphonopelma seemani de la foto es diu Kiki.