The name of the wind

Avui toca recomanar un llibre de lectura. Fa pocs dies l’he acabat de llegir i m’ha deixat una sensació francament agradable, a més de proporcionar-me un bon grapat d’hores de fantasia, màgia i profundes sensacions.

El nom el vent és una novel·la de fantasia escrita per Patrick Rothfuss, escriptor nord-americà i professor adjunt de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Wisconsin. Va ser publicada per primera vegada a Estats Units en 2007 i al maig del 2009 a Espanya.

El Nom del Vent és la primera novel·la de Rothfuss. La crítica del seu país ha equiparat la seva obra amb la de grans escriptors com a J.R.R Tolkien, Ursula K. Li Guin i George R.R. Martin, però destacant la seva originalitat. Forma part de la trilogia “Crònica de l’assassí de reis” que consta de dues novel·les més encara no publicades titulades “la por de l’home savi” i “Les portes de pedra” (títol de l’última no definitiu).

L’obra es desenvolupa en un món imaginari i narra la història de Kvothe (pronunciat “cuouz”), mag, músic, aventurer i un personatge llegendari. Usant el nom de Kote per ocultar la seva veritable identitat, regenta una apartada posada cridada Roca de Guia acompanyat de Bast, el seu aprenent. Fins que un dia Devan Lochees, un autor interessat a escriure les biografies de les figures més importants del seu temps i conegut com a “Cronista” li reconeix i li suplica que li reveli la seva veritable història, al que Kvothe finalment accedeix, amb la condició de fer-ho en tres dies.

“He robat princeses a reis agònics. Vaig incendiar la ciutat de Trebon. He passat la nit amb Felurian i he despertat viu i entenimentat. Em van expulsar de la Universitat a una edat a la qual a la majoria encara no els deixen entrar. He recorregut de nit camins dels quals uns altres no s’atreveixen a parlar ni tan sols de dia. He parlat amb déus, he estimat a dones i he escrit cançons que fan plorar als bards.

Em dic Kvothe. Potser hagis sentit parlar de mi.”

Anuncis

8 Respostes to “The name of the wind”

  1. Carquinyol Says:

    ei… aquestes són de les que m’agraden !! Gràcies per la recomenació !

  2. Sembla que està tornant amb força la fantasia èpica no? Jo ja la donava per enterrada, peró encara belluga!

  3. Doncs no, jo no he sentit parlar de Kvothe. Sembla interessant, podries fer-ne un resum?

  4. Ahse, realment complicat fer un resum d’un llibre que te quasi 900 pàgines. I qualsevol cosa que digui no farà justícia al llibre, no obstant et faig una breu introducció al que seria la temàtica del llibre.

    L’acció comença amb una escena íntima en la posada de Waystone. El narrador de contes Cob explica a uns nens les aventures de Taborlin el Grande, un mag mític que coneixia els noms de tortes les coses i, utilitzant un amulet, invocà al foc i a la llum per destruir als dimonis o Chandrian amb el foc blau. Per acabar amb els dimonis hi ha tres mitjans: el ferro, el foc blau e invocar el nom de Déu, Tehlu.
    Acabada la jornada, el jove Bast truca a la porta de l’habitació de Kote i aquest li imparteix una classe de màgia. Parlen de la inseguretat que està creant la guerra impulsada pel Rei Penitente. Els camins són insegurs i estan plens d’antics soldats que se han donat al bandidatge.
    En paral•lel a la trama de Kote, veiem al personatge del Cronista, que mentre busca al mag Skarpi, és assaltat per uns lladregots. Kote i Bast el troben al camí, el porten a la posada i el curen. El Cronista reconeix la veritable identitat de Kote i li demana que li expliqui la veritable història de la seva vida.
    El relat de Kvothe (kote) comença amb una confessió: tot es va iniciar el primer cop que va sentir cantar. Els seus pares eren còmics ambulants i pertanyien als anomenats Edema Ruh. Els seus pares vivien en pecat, sense estar casats, i Kvothe volia anar a la anomenada universitat i convertir-se en mag com Taborlin el Gran, per lluitar contra els Chandrian.
    Amb dotze anys entra com aprenent d’Abenthy el arcà, qui li ensenya rudiments de botànica, astronomia, psicologia, anatomia, alquímia, geologia i química. També li dona nocions de simpatia… Un dia Kvothe observa com Abenthy crida al vent i aquest li obeeix. Això el marcarà de forma definitiva.
    El final és abrupte i obert, amb una concessió al terror i un cliffhanger que canvia la percepció del personatge …

    • Sounds pretty weird… La cosa que més m’estranya és que s’hi utilitzin els conceptes de dimoni i pecat_per_gaudir_del_sexe_sense_casament.

  5. punçet Says:

    Avui he anat a la biblioteca i he agafat un exemplar del llibre. M’has fet venir curiositat. Ja et diré que em sembla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: