M’HAN CONCEDIT UN PREMI

Posted in general on Juny 6, 2012 by Natàlia Muñoz


El meu bloc ha rebut un premi. Per mi, aquest fet,  és motiu d’una gran alegria sobretot perquè és un premi atorgat per altres autors de blocs. El blocaire que m’ha donat el premi és una persona farcida de sensibilitat i amb molt talent per transmetre emocions tant de forma visual com escrita. Aprofito per recomanar-vos que us passeu pels seus dos blocs i els gaudiu amb tranquil·litat tot assaborint els seus escrits i els països llunyans que ens acosten les seves fantàstiques fotografies . Gràcies Joan per considerar el meu bloc mereixedor d’aquest premi.

I com que aquesta iniciativa de premiar als companys em sembla molt encertada, ja que és un estímul impressionant per aquells que compartim trossets dels nostres pensaments mitjançant els nostres escrits o fotografies, em disposo a fer el mateix i atorgar aquesta distinció a cinc blocs que són molt interessants, entretinguts i que, en definitiva, s’han de visitar sovint.

El meu primer premi és per Madebymiki perquè llegint els seus articles cada dia aprenc un munt de coses. Gràcies a ell he entrat en contacte amb històries que desconeixia i m’ha encoratjat a buscar informació i més detalls de tot el que explica.

El segon premi és per Zero-zer-o-zer-o-no-ser, el meravellós bloc de la Lolita Lagarto. Un bloc ple d’art, de poesia i de màgia. Passar per allà és endinsar-se en un món  ple de sentits transformats en paraules i imatges.

Mosaic  serà el meu tercer premiat perquè és un bloc molt interessant amb una gran diversitat de temes escrits tots ells de forma entenedora, concisa i participativa. Un gran bloc amb majúscules.

En quart lloc vull premiar El-badiu-dels-micacos. Aquest bloc és una petita obra d’art on es barregen pinzellades de política, de cultura, d’arquitectura, etc. Tot tractar amb la màxima seriositat però amb les corresponents dosis d’humor.

Catquimica.cat és la meva última tria. És necessari  que blocs com aquest es donin a conèixer. La seva difusió de la ciència, explicada de forma senzilla i fàcil, és vital. I jo, que sóc una gran amant de la ciència, no podia deixar sense premi un bloc tan magnífic com aquest.

 

Espero que us agradi la iniciativa aquesta dels premis Liebster Blog que sembla que tenen l’origen a Alemanya i que ja fa anys que corren i s’escampen arreu.

Si els premiats voleu seguir la cadena heu de fer el següent:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i fer un enllaç al blocaire que te l’ha atorgat.

2. Nomenar els teus 5 blocs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que els atorgues el guardó.

3. Esperar que aquests blocaires facin el mateix amb uns altres 5 blocs.

  

QÜESTIÓ D’OUS

Posted in Personal i transferible on Març 30, 2012 by Natàlia Muñoz

Després d’una llarga temporada allunyada del bloc, i dedicada a instal•lar-me en la meva nova ciutat, torno amb més ganes que mai i amb un tema què, ara que m’hi dedico a fer la compra sovint, he observat que cal tenir molt més present.

Parlaré d’ous. Sí, d’ous, d’aquells que fan les delícies de tots nosaltres en forma de truita, remenats, ferrats, etc. I per què un tema que, en teoria, no sembla prou complex com per dedicar-li un article? Doncs perquè continua havent una manca d’informació molt gran sobre la qualitat i l’origen dels ous que consumim i és necessari que siguem molt més selectius en aquests aspectes.
He observat que una gran percentatge dels consumidors, en el moment de triar els ous que compren només vigilen la data de caducitat, el calibre de l’ou i, per descomptat, el preu. Molts pocs consumidors es fixen, a més, en el codi alfanumèric que està gravat a la closca de cada ou i justament d’això vull parlar.
Tots ens hem fixat ens uns números i lletres, la majoria de cops de color vermell,  que estan impreses en la closca de cada ou però molt pocs de nosaltres en sabem el seu significat. El més important d’aquest codi és la primera xifra ja que ens indica si la gallina ponedora viu en condicions dignes, amb un espai adient i una alimentació saludable o, pel contrari, viu tancada en gàbies , exposada a malalties i sense veure el sol des del seu naixement fins a la seva mort.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 3:


Si la primera xifra del codi alfanumèric és un 3 significa que la gallina ponedora viu amuntegada en gàbies de fins a 8 pisos d’alçada, disposant d’un espai d’uns 600cm² (un espai similar al d’un foli), amb llum artificial més de 20 hores al dia per accelerar la posta, se’ls talla el bec ( una operació molt dolorosa que no sempre es fa de la forma correcta i, sovint, provoca hemorràgies) perquè el fet d’estar tancades en un espai tan reduït els provoca quadres greus d’estrès i tenen tendència a picotejar a las seves companyes mogudes per la desesperació. Passen tota la seva vida trepitjant el terra de la gàbia que és de filferro i això els hi provoca deformacions i ferides molt greus a les potes que comporten tota mena d’infeccions. Aquestes gallines moriran, desprès d’una vida de patiment, sense haver vist la llum del sol ni haver satisfet necessitats innates com picar i furgar el terra. No tenen accés a herba ni plantes fresques en la seva alimentació, alimentació que es composa de pinso (62/82% cereals transgènics,12/19% proteïna de peix, 1,5/2% ou molt, i 1% sal). Per evitar les malalties causades per l’amuntegament s’incorporen diàriament antibiòtics i altres medicaments al seu menjar.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 2:


Quan el primer número del codi és un 2 vol dir que la gallina que l’ha post viu al terra de naus densament poblades, de 12 a 14 gallines per metre quadrat. En èpoques de calor és habitual que morin en massa per asfíxia. No estan en gàbies, però mai surten a l’exterior, no veuen la llum del sol i tampoc disposen de gaire espai per moure’s. L’amoníac i la pudor dels excrements contaminen l’aire i proliferen les malalties i per aquest motiu són sistemàticament medicades al igual que les gallines que viuen en gàbies. Aquests medicaments passen als ous i després al nostre organisme un cop els ingerim. Les naus (també succeeix això amb les gàbies) són ruixades amb productes químics. També se’ls acostuma a tallar el bec i les ungles per tal que no s’agredeixin les unes a les altres. L’alimentació d’aquestes gallines és idèntica a les que estan a les gàbies i, com aquestes, no solen viure més de 12 mesos i, durant aquest temps, són intensament explotades i, fins i tot, se’ls hi força la muda amb mètodes cruels (privar-les de menjar i aigua durant dues setmanes fet, aquest, que provoca la mort de més del 10% d’aus).

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 1:


Aquí tenim un ou que ha estat post per una gallina camperola. Aquestes gallines poden sortir a l’exterior, furgar la terra i moure’s amb certa llibertat. La densitat de les gallines fóra del galliner no pot ser superior a una cada 4m² i de una cada 6m² a l’interior del galliner. El fet de sortir a l’exterior i que els toqui l’aire fa que no siguin tan propenses a agafar malalties. Dins del galliner tenen la llum sempre encesa per estimular l’activitat ponedora. L’alimentació és la mateixa que les gallines de gàbia i de nau amb l’única diferència que aquestes sí que tenen accés a herbes i plantes fresques. També se’ls dona la ració diària de medicaments però en dosis més baixes. Com que surten a l’aire lliure no pateixen d’estrès i per això no està recomanat retallar bec i ungles.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 0:


És el millor ou que podem trobar. Significa que aquest ou pertany a la producció ecològica. Les gallines es mouen amb una llibertat similar a les gallines camperoles (codi 1) i, a més, el 80% de la seva alimentació ha de procedir de l’agricultura ecològica i mai d’agricultura transgènica. L’ús d’antibiòtics i medicaments està prohibit i es limita a situacions molt concretes. Retallar becs i ungles també està prohibit. No solen ser tractades amb productes químics ni elles ni els seus galliners.

Recorda, doncs, que és molt important consumir ous del tipus de producció  0 i 1. Consumir ous del tipus 2 i 3 fomenta el maltracta animal. A més, la diferència de preu no és gaire i, també per la nostra salut, val la pena pagar una mica més.

Durant aquests dies una Comissió de la CE està revisant la Llei de Benestar Animal, aprovada al 2006, perquè reconeix greus defectes en la legislació sobre benestar animal i un dels punts on vol fer grans millores és justament en el referent a les gallines ponedores.
A l’embolcall dels ous ecològics i camperols s’especifica clarament que pertanyen a aquest tipus de producció. Recorda, aquests ous han de tenir el codi 0 i 1. Intenta no consumir ous de gallines criades en gàbies (codi 3) o en terres de naus (codi 2). Ajudaràs a disminuir el maltractament animal i vetllaràs per la teva salut.

CORDYCEPS SINENSIS, UN MIRACLE DE LA NATURALESA

Posted in Personal i transferible on Juliol 19, 2011 by Natàlia Muñoz

El fong Cordyceps sinensis també es coneix com fong Tochukaso en japonès i  Dong Chong Xia Cao que en xinès significa  “insecte d’hivern i herba d’estiu” . Aquesta meravella de la naturalesa  provoca sorpresa entre la comunitat científica degut a les extraordinàries propietats que posseeix i, sobre tot, al seu fantàstic origen fruit de  la fusió entre dos organismes completament diferents entre sí.

Què és exactament Cordyceps sinensis?

De forma senzilla podríem dir que el Cordyceps sinensis  és l’únic organisme en el món consistent en una combinació d’insecte i fong .

El Cordyceps sinensis és un fong ascomicet que pertany a la família Clavicipitaceae de l’ordre Hipocreals, paràsit d’artròpodes , que ha sigut altament valorat en la medicina tradicional xinesa durant segles.  Es tracta d’un fong paràsit que diposita les seves espores dins de les larves  de cucs d’una varietat de papallona (Hepialus armoricanus).  Quan arriba la tardor i els cucs es troben en estat d’hibernació, les espores del fong segueixen el seu creixement, absorbint tot el nutrient del cuc i constituint un escleroci que conserva la forma del cos de la larva, transformant-lo en un element rígid per metàstasi  i provocant-li la mort.  Amb l’arribada de l’estiu, del cap del cuc creix una tija que surt a la superfície en forma de petit bolet i que constitueix l’estroma que conté les espores per la següent generació de fongs. L’estroma té uns 10cm d’alt, és de color fosc i contrasta amb les verdes praderes estiuenques. Sobre l’estroma es desenvolupen peritecis i, al seu interior, ascòspores.

On es troba?

El Cordyceps viu a les planes de les altes muntanyes de l’Himàlaia al Tibet, Nepal, India i algunes províncies de Xina.  Va ser descobert fa uns 1.500 anys quan els pastors de les planures tibetanes van observar que el seu bestiar es tornava més vigorós quan menjava el fong.  Avui dia la recol·lecció del fong s’ha convertit en una forma de sustentar les economies familiars dels camperols de les zones on creix . A inicis de l’estiu famílies senceres es traslladen a les altes planes on creix el Cordyceps i, durant períodes de temps que oscil·len entre 30 i 45 dies , viuen només pendents de trobar el major nombre possible de fongs. Si es dona bé, amb els guanys d’una recol·lecta, podrien viure la resta de l’any.

Propietats terapèutiques i composició farmacològica

Les fabuloses propietats d’aquest miracle de la naturalesa són reconegudes des de fa cents d’anys a la cultura oriental i formen part de la medicina tradicional xinesa.  L’any 1841 el fong fou presentat de forma oficial a la London Entomological  Society enmig d’una gran expectació. Però va ser a partir de l’any 1980 ( és a dir, relativament fa molt poc temps) quan van començar a veure la llum els primers estudis científics que avalaven de forma categòrica les propietats terapèutiques del  Cordyceps. A dia d’avui ja són més de 2.000 els articles que han sigut publicats en diferents mitjans d’orientació científica.

El Cordyceps sinensis  és, en general, un potent reconstituent, tonifica  l’aparell renal i és antitussigen i mucolític. Però aquí no acaba tot. S’ha mostrat efectiu per tractar asma, emfisema pulmonar, hemoptisis, impotència, psoriasis, cansament crònic, anèmia, depressió, tractaments cardiovasculars i antitumorals, és un bon afrodisíac i augmenta els nivells de testosterona .  Al 1951 el Dr. Ge Ning va obtenir un antibiòtic (ciclosporina) derivat del Cordyceps , útil en el tractament de la tuberculosi i, al 1986, un grup de científics japonesos van trobar un factor FTY-720 al que se li van atribuir propietats per evitar el rebuig en òrgans trasplantats. Posteriorment aquest factor va ser anomenat “Fingolimod” i, actualment, es troba a la fase III d’assajos clínics i es considera que aquest compost aspira a convertir-se en el millor tractament per l’esclerosi múltiple.  D’altra banda el nucleòsid conegut com deoxiadenosina (Cordicepina) ha resultat ser una substància anticancerígena utilitzada en medicina.

Estudis més recents acrediten l’eficàcia del fong com a regulador immunològic i com antiinflamatori. La seva composició farmacològica és la següent:  àcid cordicepídic, àcid glutàmic, aminoàcids, poliamines, D-manitol, esterols, àcids orgànics, nucleòsids (adenosina, dideoxiadenosina, deoxiadenosina), vitamines del grup B i fins a 20 minerals. Val la pena remarcar que un dels nucleòsids que conté la composició del fong, la  dideoxiadenosina (didanosina) es comercialitza farmacològicament amb el nom de “Videx”. La didanosina  bloqueja  l’enzim transcriptasa inversa i és utilitzada com a tractament antirretroviral en pacient amb el virus VIH.

El Cordyceps sinensis i la resistència física

He deixat per al final una de les propietats més sorprenents del Cordyceps.  El seu principal principi actiu és l’adenosina, un nucleòsid format per la unió d’adenina i un anell de ribosa mitjançant un enllaç glucosídic β-N9. L’adenosina juga un paper molt important en processos bioquímics  com ara la transferència d’energia en forma d’ ATP (trifosfat d’adenosina) i ADP (adenosin difosfat), així com transductor de senyal en forma d’adenosin monofosfat cíclic  o AMPc.

Les últimes investigacions fetes en humans amb Cordyceps han estat orientades en l’aspecte de la resistència física i, s’ha confirmat de forma rotunda que el fong de la varietat sinensis , incrementa els nivells d’ATP a la cèl·lula i actua com important antioxidant que permet a les cèl·lules captar més oxigen cosa que aporta al cos combustible o energia addicional, motiu pel qual s’està fent molt popular entre els atletes d’elit ja que no conté cap component que pugui ser considerant dopant . També reduiria el dolor muscular i milloraria la recuperació i el vigor atlètic. Això explicaria que l’any 1993, durant la celebració de competicions internacionals d’atletisme, diferents atletes de nacionalitat xinesa van assolir rècords del món en les seves respectives disciplines quasi bé, totes elles, proves de resistència  (1.500, 3.000 i 10.000m.) El preparadors físics van reconèixer que havien sotmès als atletes a unes dietes especials on, el Cordyceps sinensis , s’incloïa de forma generosa.

La ingesta continuada de Cordyceps produeix un sorprenent augment de la circulació de la sang i així tant els nutrients com l’oxigen arriben ràpidament a qualsevol part del cos. I, per acabar d’arrodonir, el Cordyceps té un efecte molt relaxant sobre les vies respiratòries. Actualmente s’està fent un important estudi, a nivell de diferents federacions esportives internacionals, que vol demostrar com el Cordyceps incrementa de forma considerable l’umbral aeròbic i redueix l’àcid làctic. També augmentaria l’activitat superòxid dismutasa dels glòbuls vermells i disminuiria el malonaldehid al plasma sanguini, un indicador de radicals d’oxigen lliures i lipoperòxid.

 El consum de Cordyceps té un efecte similar al creixement il·lusori d’energia que apareix amb l’aplicació d’estímuls del sistema nerviós central (cafeïna, efedrina, amfetamina, etc.)  que tenen influència al SNC, però no a les cèl·lules i per això, el resultat final és la insuficiència o dèficit d’energia. El cervell obté la informació de que disposa de suficient energia i segueix amb les activitats, però aquesta energia no existeix de veritat i per això l’organisme pren les seves reserves dels dipòsits de greix. Ara bé, consumint  Cordyceps  es guanya un doble efecte que no és il·lusori ja què actua a nivell cel·lular: l’augment d’ATP (28-30%), i l’ús d’oxigen (35-40%).

 Cultiu de Cordyceps sinensis?

L’escassetat i  la progressiva extinció del Cordyceps sinensis al seu habitat ha provocat que alguns investigadors hagin intentat pal·liar l’alta demanada del fong, cultivant-lo al laboratori.  Diferents estudis clínics han demostrat però, que l’eficàcia dels exemplars cultivats en laboratori, tot i ser força acceptable, no assoleix ni de bon tros, les propietats dels exemplars  originats espontàniament a la natura. També s’ha de tenir en compte que, la gran acceptació que té aquest fong, ha fet que sorgeixi tot un mercat negre que trafica, sovint, amb exemplars adulterats o que pertanyen a altres varietats de Cordyceps que no són “sinensis” i per tant, tot i ser pràcticament iguals exteriorment, no comparteixen les seves qualitats terapèutiques.

Avui dia és relativament fàcil trobar càpsules amb diferents percentatges de Cordyceps sinensis en la seva composició i amb diferents utilitats. Hi ha laboratoris arreu del món que comercialitzen diferents marques però, segueix sent complicat assegurar amb certesa , que les varietats utilitzades són “sinensis”.

Més car que l’or

Si molts de vosaltres esteu esperant acabar de llegir el post per anar a buscar un d’aquests fongs meravellosos deixeu-me que us digui primer que un kg. de Cordyceps sinensis perfectament assecat , amb la autenticitat garantida i sense cap mena de procés químic pot valdre al voltant de 30.000€. A moltes aldees de la Xina els pagesos els venen per unitats a un preu de 5€/10€u.

Espero que el tema us hagi resultat tant apassionant com a mi. Us demano disculpes perquè s’ha fet un post una mica llarg. Encara m’he quedat amb ganes d’explicar més coses i us convido a que si teniu alguna curiositat o dubte m’ho feu saber i estaré encantada de donar-vos més detalls.

E. Coli: L’amenaça d’una nova pandèmia?

Posted in Personal i transferible on Juny 19, 2011 by Natàlia Muñoz

El recent brot d’E. Coli  enterohemorràgica a Alemanya ha  provocat una onada de por i desconfiança envers les fruites i verdures i ha afectat de forma especialment cruenta l’agricultura espanyola . Les sospites infundades que el causant del brot epidèmic, eren cogombres d’origen espanyol, va paralitzar les exportacions de fruites i verdures espanyoles i ha causat pèrdues econòmiques quantioses dins del sector. S’ha creat una alarma innecessària i la desinformació i l’absoluta ceguesa davant l’autèntic origen de la soca infecciosa  no ha fet més que  augmentar el pànic entre els consumidors. Com ha fet acte de presència aquesta bactèria en la cadena alimentaria? Per què la variant de la soca que ha produït el brot a alemanya és més letal que qualsevol variant d’E.Coli coneguda fins ara?

Fem una breu incursió en l’apassionant món dels microorganismes.

Què és  E. Coli ?

L’Escheriquia Coli  és una bactèria  habitual als intestins de tots els animals, incloent l’home. Normalment aquesta bactèria té una funció beneficiosa pel nostre organisme  suprimint el creixement  d’altres bactèries perilloses i contribuint a la síntesi d’un considerable volum de vitamines. Hi ha, però, una minoria de soques d’E.Coli que són capaces de provocar malalties mitjançant diferents mecanismes.

Actualment existeixen 5 categories principals d’E. Coli que produeixen gastroenteritis. Entre elles trobem E. Coli enterohemorràgica, una de les més nocives . El seu principal serotip és el 0157:H7 i es va detectar per primer cop l’any 1982 als Estats Units en un cas d’intoxicació per ingesta d’hamburgueses.

El serotip 0157:H7 és una varietat agressiva d’E.Coli que produeix grans quantitats d’una o més potents toxines que provoquen greus danys a la mucosa intestinal. Aquestes toxines, també anomenades verotoxines (VT) tenen una intensa activitat citotòxica . Aquest colibacil ha despertat molt interès per presentar dues característiques: 1) dona lloc a un quadre clínic d’enteritis hemorràgica afebril, associada sovint a dues greus complicacions, la síndrome hemolítica – urèmica (SHU) i la púrpura trombòtica – trombocitopènica  (PTT) i 2) causar brots epidèmics importants.  Se sap que hi ha dos tipus de verotoxina (VT) la VT1 i la VT2 i, inclús, algunes variants dins de la VT2. Aquestes toxines estan codificades per gens lisogènics, és a dir, gens que estan situats en bacteriòfags que s’integren al genoma bacterià de forma estable.  Les soques d’E.Coli 0157:H7, s’adhereixen als enterocits i esborren les microvellositats d’aquestes cèl·lules. La seqüència dels procés patogènic seria: adherència laxa a l’enterocit per la fímbria, seguida d’adherència intima i lesió de la paret de l’enterocit  per producció de la proteïna “intimina” codificada pel gen eae i posterior alliberació de verotoxina.

Com es transmet E. Coli?

L’E. Coli 0157:H7  pot viure en l’organisme d’animals perfectament saludables. La carn es pot contaminar durant el procés de sacrifici, per exemple, per contacte fecal. Les bactèries presents a les mamelles de les vaques o als equips de munyir poden infectar la llet també. És possible que fruites i verdures puguin esdevenir contaminades per haver sigut regades amb aigües fecals o per una deficient manipulació alimentaria. Els humans es contagien per la ingesta de productes contaminats però també és possible el contagi de persona a persona per via fecal – oral. L’E. Coli 0157:H7  pot sobreviure en ambients àcids que són letals per altres organismes patògens, per exemple aliments fermentats, suc de poma, formatges, maioneses, etc. i tenen un temps de supervivència més elevat a temperatures de refrigeració que a temperatura ambient.

Diagnòstic de la malaltia

La malaltia es caracteritza per dolor abdominal i diarrea sagnant. Ocasionalment poden aparèixer vòmits i rarament es presenta quadre febril. A mida que avança la malaltia poden sorgir complicacions com les que hem especificat anteriorment: la síndrome hemolítica – urèmica (insuficiència renal) i la púrpura trombòtica – trombocitopènica (lesions a les arterioles terminals i als capil·lars que acaben deteriorant els hematies).

Què passa amb la nova variant d’E. Coli que s’ha originat a Alemanya?

Malgrat que la recerca del culpable ha començat a la Unió Europea, la súper bactèria E. Coli segueix sumant víctimes i omplint hospitals d’Alemanya i en menor quantia d’altres països europeus. En els medis informatius de tirada massiva ningú sembla tenir gaire interès en saber com una bactèria ha pogut, com per art de màgia, tornar-se resistent a 8 tipus diferents d’antibiòtics, a més d’haver aparegut sobtadament en els aliments que consumim.

Aquesta variant d’E. Coli forma part del grup de bactèries 0104, les quals, en condicions normals, no són resistents als antibiòtics. Per tal que una bactèria adquireixin tal resistència, s’ha d’exposar de forma repetida als antibiòtics, amb la finalitat de generar les condicions necessàries per adquirir una immunitat completa als mateixos. Si algú volgués esbrinar els orígens d’aquesta variant desconeguda d’E.Coli 0157:H7 el que hauria de fer és aplicar l’enginyeria inversa al codi genètic de la bactèria i així determinar a quins antibiòtics va ser exposada durant el seu desenvolupament. Aquest pas ja ha sigut donat i, al donar un cop d’ull a la descodificació genètica, un resultat ben sorprenent sembla ser que ha vist la llum.

Científics xinesos que han completat la seqüència del genoma han anunciat que han trobat gens en la recentment identificada E. Coli 0104, que la fan resistent als principals tipus d’antibiòtics com ara la sulfonamida, cefalotina, penicil·lina i estreptomicina. Així doncs E. Coli 0104 és un nou tipus de bactèria infecciosa i tòxica i no està relacionada amb anteriors brots.  També té l’habilitat de produir enzims especials que li donen “superpoders”, allò que tècnicament es coneix com betalactamasa  d’espectre ampli. Ens podríem  preguntar com és possible què una bactèria es torni resistent a tantes combinacions d’antibiòtics i que a més tingui dos mutacions genètiques.

Es comença a dir que l’evidència apunta a que la mortífera E. Coli 0104 ha sigut desenvolupada artificialment i després introduïda accidentalment  “?” en el subministrament d’aliments o bé ha escapat accidentalment del laboratori on va ser creada. Si aquesta opció no resulta vàlida només quedaria l’opció de pensar que aquesta bactèria “octobiòtica” s’ha generat a ella mateixa i, aquesta conclusió, és encara més esgarrifosa que pensar que ha intervingut la enginyeria genètica en la seva creació.

Té alguna cosa a veure en tot això el Còdex alimentari ?  Les grans corporacions farmacèutiques i les grans industries alimentaries tenen  interessos específics en la creació d’aquet bacteri les unes i en posar en dubte la qualitat i inoqüitat de fruites i verdures fresques les altres? L’atac frontal a l’agricultura espanyola té alguna cosa a veure amb la recent negativa d’Espanya d’introduir aliments transgènics (GMOs) en el seu sistema d’agricultura de fruites i hortalisses? Estem davant d’un cas d’agroterrorisme i bioterrorisme comercial?

Ens fem moltes preguntes i malauradament serà difícil trobar totes les respostes.

Un comiat temporal

Posted in Uncategorized on Mai 5, 2011 by Natàlia Muñoz

Benvolguts seguidors del bloc:

Durant una temporada no faré actualitzacions. Estic immersa en ple procés d’exàmens finals i no disposo del temps adient per fer posts amb la seriositat i el rigor que considero que us mereixeu. Sempre que tingui estones em passaré pels vostres blocs i gaudiré dels vostres posts.

Com a regal de comiat us vull deixar l’enllaç d’un post. Fa temps, i seguint amb la temàtica de productes alimentaris, volia fer un article sobre el sucre afegit en els productes que mengem i bevem. A més, fa un parell de dies el Punçet, un seguidor del bloc, em va demanar que tractés precisament aquest tema. No disposo de temps per fer-ho, però de tota manera, hi ha un bloc fantàstic anomenat Sport, escrit per tot un professional, on es tracten temes molt i molt interessants relacionats amb la nutrició i l’esport.

Us deixo l’enllaç dels post “Les begudes ensucrades (Coca-cola, Fanta…) 4 coses que heu de saber!”

Les begudes ensucrades

martinoguera.blogspot.com

I de pas us recomano que visiteu amb deteniment la resta del bloc. Realment val  la pena.

Gràcies a tots i fins ben aviat.

ACIDS GRASSOS ESSENCIALS: OMEGA 6

Posted in Personal i transferible on Abril 27, 2011 by Natàlia Muñoz

 

Continuant amb la sèrie de posts dedicats als àcids essencials, tractaré avui l’omega 6.  Recordem que és  un tipus de greix poliinsaturat essencial però,  tot i ser un àcid de vital importància, tendim a consumir-lo en excés.

Omega 6

Existeixen tres tipus d’àcids omega 6:

–    Àcid linoleic (CLA) :  En carns i derivats, productes làctics i en olis vegetals com ara gira-sol, blat de moro, soja, etc.

–    Àcid  gammalinolènic  (GLA): Es troba en l’oli de  llavors vegetals: grosella negra, valeriana,  onagre,  borratja,  etc.

–   Àcid araquidònic (AA): Abundant en productes com alls, cols de Brussel·les, pastanagues, oli de sèsam, etc.

Els omega 6, al igual que els omega 3, tenen unes funcions imprescindibles per al nostre organisme:

–   Manteniment de les membranes cel·lulars.

– Producció d’eicosanoides que regulen molts processos cel·lulars (coagulació, to vascular i bronquial, protecció   gàstrica,  motilitat gastrointestinal i uterina, temperatura corporal i fenòmens algèsics)

–   Facilitació de l’absorció de vitamines liposolubles  (A,D,E i K)

–   Regulació del metabolisme del colesterol.

A més d’aquestes funcions bàsiques,  el consum  d’àcids omega 6 tenen un seguit de propietats beneficioses per l’organisme:  disminueix el colesterol total i el colesterol LDL (el dolent), preveu  la formació de coàguls a les arteries en impedir l’agregació de plaquetes, disminueix la pressió arterial, aporta fluïdesa a la sang  i protegeix contra atacs cardíacs, apoplexies, vessaments cerebrals, angines de pit, malaltia de Raynaud, etc.  A més de totes aquestes  propietats, clarament beneficioses per l’aparell circulatori,  la ingesta d’omega 6 té efectes positius en el tractament d’impotència,  caiguda del cabell, diabetis, èczemes,  distensions musculars, acne, etc.  Esdevé un bon antiinflamatori  i s’ha mostrat particularment beneficiós en malalties relacionades amb els processos hormonals de les dones.

 Equilibri entre l’omega 3 i l’omega 6

Per un correcte funcionament de l’organisme s’ha d’establir  la relació adequada entre tots dos àcids essencials. Actualment hi ha una ingesta massa elevada d’omega 6  (majoritàriament provinent de carns i làctics) que oscil·la entre  10/20 parts d’omega 6 per  1 part d’omega 3. La proporció indicada, no obstant, és de 4 parts d’omega 6 per 1 part d’omega 3.  El desequilibri entre el consum de tots dos àcids essencials  pot causar problemes cardíacs, depressions, diabetis, etc.  A més,  una  ingesta excessiva d’omega 6  pot contrarestar els principals beneficis de l’omega 3  ja que redueix la capacitat de transformar l’àcid alfa-linolènic  en DHA que és quin té més propietats beneficioses per al sistema cardiovascular. La solució passa per augmentar el consum d’aliments que continguin més omega 3 o prendre suplements d’aquest  component i disminuir el consum d’aquells rics en omega 6.

 Suplements d’omega 6

Com hem vist,  l’alta ingesta d’omega 6 fa què, excepte en casos molt concrets, no siguin necessaris suplements d’aquest àcid.  Per a aquests casos concrets es comercialitzen diferents olis, quasi bé sempre en forma de càpsules.  Els més destacats són l’oli  d’onagre , l’oli de borratja i l’oli de grosella negra.

Oli d’onagre; un petit miracle per a les dones.

L’oli d’onagre s’extreu de la planta del mateix nom també coneguda com prímula o herba de l’ase.  Pertany a la família de les onagràcies i va ser introduïda a Europa al segle XVII. Creix al marge de camins i carreteres.

Destaca fonamentalment per la seva riquesa en àcids grassos essencials (AGEs) fonamentals per la producció de prostaglandines.

S’ha demostrat que algunes de les prostaglandines de la sèrie 1 tenen propietats semblants a certes hormones hipotalàmiques i hipofisàries, relacionades amb el cicle menstrual femení. L’oli d’onagre constitueix un alleugeriment eficaç per al típic síndrome premenstrual: cansament i pesadesa de cames, sensació dolorosa i inflamació de mames, nerviosisme accentuat, sequedat de la pell, mals de cap i en el baix ventre, molèsties generals. Així mateix en les menstruacions irregulars i en les amenorrees. A la menopausa s’ha comprovat una notable disminució en la producció de les prostaglandines de la Sèrie 1, amb totes les conseqüències fisiològiques que comporta. L’ús de l’oli d’onagre, en aquests casos, pot representar un tractament natural molt eficaç. Són molts els ginecòlegs que recomanen el consum de càpsules d’onagre com una alternativa natural a certs fàrmacs.

I per acabar aquesta  sèrie de post dedicats als greixos i als àcids grassos, vull fer menció a la importància de dur una dieta variada i equilibrada, ja que d’aquesta manera obtindrem tots els nutrients necessaris pel  correcte funcionament del nostre metabolisme. Hem de recuperar els bons hàbits i procurar ingerir cada dia productes frescos i de temporada, augmentar el consum de fruites i verdures així com el de peix i reduir substancialment el consum de làctics i carns.   

The wise man’s fear

Posted in general on Abril 22, 2011 by Natàlia Muñoz

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, faig un breu parèntesi  en els temes habituals del meu bloc per recomanar un llibre.

“The wise man’s fear” és la segona part de “The name of the wind” , llibre aquest  que ja vaig recomanar fa algun temps.  L’autor és el  Patrick Rothfuss. Si heu tingut l’oportunitat de gaudir del primer volum no us podeu perdre aquest segon.

“Vaig viatjar, vaig estimar, vaig perdre, vaig confiar i em van trair” –  Kvothe

 

 

Aprofito per dedicar aquest post a una persona molt especial.

Bon Sant Jordi a tothom.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.