El príncep ecològic
De petites totes les nenes hem sentit parlar del príncep blau, aquell que surt en tots els contes infantils i que fa coses tant sorprenents com despertar a una princesa dormilega, alliberar el seu fetitxisme emprovant-li sabates a una altre o posar a prova les seves dots d’escalador per la trena d’una rossa. Em pregunto si el príncep de totes aquestes historietes era el mateix, perquè mai se’n diu el príncep Pere o el príncep Jordi…I clar, si era el mateix, queda demostrat que era força voluble i faldiller. Així què vull desterrar per sempre més a aquest pocasolta dels contes infantils. Exigeixo que el príncep, a partir d’ara ,sigui verd. Un príncep que valori les energies renovables i aposti pel reciclatge i que amb una princesa en tingui prou, res de gastar energia i esforç en mantenir tot un harem d’ incautes. Un príncep que deixi el seu posat ridícul d’home a mig decidir i que no es deixi tocar el que no sona. El pròxim dia parlaré de les Ventafocs, que aquestes són unes altres que….
Abril 2, 2010 a 11:24 pm
No estaria malament que els princeps dels contes es convertissin tots en granotes. Com a mínim, essent verds es veurien més macos!
I si el món dels contes tingués cap mena d’ordre, n’hi farien escoles de granotes i els ensenyarien a raucar gràciosament – com qualsevol criatura reial. 😀
Abril 2, 2010 a 11:52 pm
jajajaja Podem demanar una d’aquestes escoles. Amb tots els canvis absurds que s’estan fent en el sistema educatiu, bé podrien implantar una assignatura per granotes.
Abril 3, 2010 a 9:14 pm
Però el príncep de Sant Jordi si que es diu Jordi!! (perquè és un príncep, no?)
Abril 3, 2010 a 10:06 pm
Doncs fins on jo sé, Sant Jordi era un tal Jorge de Capadòcia , soldat romà, màrtir i més tard sant . Ell va rescatar a la princesa pràcticament de les mandíbules del drac. Val a dir que altres súbdits de Capadòcia, (encara que aquí s’assegura que va ser a Montblanc) s’havien ofert valentament per anar enlloc de la princesa a ser cruspits per l’afamat i punyeter drac , però res es pot fer davant la tossudesa d’aquella filla de rei que sí o sí havia d’anar ella.
Abril 3, 2010 a 10:53 pm
Quina història és aquesta del Sant Jordi?
Abril 8, 2010 a 3:34 pm
Què passa amb el post de la Ventafocs?!