E. Coli: L’amenaça d’una nova pandèmia?

El recent brot d’E. Coli  enterohemorràgica a Alemanya ha  provocat una onada de por i desconfiança envers les fruites i verdures i ha afectat de forma especialment cruenta l’agricultura espanyola . Les sospites infundades que el causant del brot epidèmic, eren cogombres d’origen espanyol, va paralitzar les exportacions de fruites i verdures espanyoles i ha causat pèrdues econòmiques quantioses dins del sector. S’ha creat una alarma innecessària i la desinformació i l’absoluta ceguesa davant l’autèntic origen de la soca infecciosa  no ha fet més que  augmentar el pànic entre els consumidors. Com ha fet acte de presència aquesta bactèria en la cadena alimentaria? Per què la variant de la soca que ha produït el brot a alemanya és més letal que qualsevol variant d’E.Coli coneguda fins ara?

Fem una breu incursió en l’apassionant món dels microorganismes.

Què és  E. Coli ?

L’Escheriquia Coli  és una bactèria  habitual als intestins de tots els animals, incloent l’home. Normalment aquesta bactèria té una funció beneficiosa pel nostre organisme  suprimint el creixement  d’altres bactèries perilloses i contribuint a la síntesi d’un considerable volum de vitamines. Hi ha, però, una minoria de soques d’E.Coli que són capaces de provocar malalties mitjançant diferents mecanismes.

Actualment existeixen 5 categories principals d’E. Coli que produeixen gastroenteritis. Entre elles trobem E. Coli enterohemorràgica, una de les més nocives . El seu principal serotip és el 0157:H7 i es va detectar per primer cop l’any 1982 als Estats Units en un cas d’intoxicació per ingesta d’hamburgueses.

El serotip 0157:H7 és una varietat agressiva d’E.Coli que produeix grans quantitats d’una o més potents toxines que provoquen greus danys a la mucosa intestinal. Aquestes toxines, també anomenades verotoxines (VT) tenen una intensa activitat citotòxica . Aquest colibacil ha despertat molt interès per presentar dues característiques: 1) dona lloc a un quadre clínic d’enteritis hemorràgica afebril, associada sovint a dues greus complicacions, la síndrome hemolítica – urèmica (SHU) i la púrpura trombòtica – trombocitopènica  (PTT) i 2) causar brots epidèmics importants.  Se sap que hi ha dos tipus de verotoxina (VT) la VT1 i la VT2 i, inclús, algunes variants dins de la VT2. Aquestes toxines estan codificades per gens lisogènics, és a dir, gens que estan situats en bacteriòfags que s’integren al genoma bacterià de forma estable.  Les soques d’E.Coli 0157:H7, s’adhereixen als enterocits i esborren les microvellositats d’aquestes cèl·lules. La seqüència dels procés patogènic seria: adherència laxa a l’enterocit per la fímbria, seguida d’adherència intima i lesió de la paret de l’enterocit  per producció de la proteïna “intimina” codificada pel gen eae i posterior alliberació de verotoxina.

Com es transmet E. Coli?

L’E. Coli 0157:H7  pot viure en l’organisme d’animals perfectament saludables. La carn es pot contaminar durant el procés de sacrifici, per exemple, per contacte fecal. Les bactèries presents a les mamelles de les vaques o als equips de munyir poden infectar la llet també. És possible que fruites i verdures puguin esdevenir contaminades per haver sigut regades amb aigües fecals o per una deficient manipulació alimentaria. Els humans es contagien per la ingesta de productes contaminats però també és possible el contagi de persona a persona per via fecal – oral. L’E. Coli 0157:H7  pot sobreviure en ambients àcids que són letals per altres organismes patògens, per exemple aliments fermentats, suc de poma, formatges, maioneses, etc. i tenen un temps de supervivència més elevat a temperatures de refrigeració que a temperatura ambient.

Diagnòstic de la malaltia

La malaltia es caracteritza per dolor abdominal i diarrea sagnant. Ocasionalment poden aparèixer vòmits i rarament es presenta quadre febril. A mida que avança la malaltia poden sorgir complicacions com les que hem especificat anteriorment: la síndrome hemolítica – urèmica (insuficiència renal) i la púrpura trombòtica – trombocitopènica (lesions a les arterioles terminals i als capil·lars que acaben deteriorant els hematies).

Què passa amb la nova variant d’E. Coli que s’ha originat a Alemanya?

Malgrat que la recerca del culpable ha començat a la Unió Europea, la súper bactèria E. Coli segueix sumant víctimes i omplint hospitals d’Alemanya i en menor quantia d’altres països europeus. En els medis informatius de tirada massiva ningú sembla tenir gaire interès en saber com una bactèria ha pogut, com per art de màgia, tornar-se resistent a 8 tipus diferents d’antibiòtics, a més d’haver aparegut sobtadament en els aliments que consumim.

Aquesta variant d’E. Coli forma part del grup de bactèries 0104, les quals, en condicions normals, no són resistents als antibiòtics. Per tal que una bactèria adquireixin tal resistència, s’ha d’exposar de forma repetida als antibiòtics, amb la finalitat de generar les condicions necessàries per adquirir una immunitat completa als mateixos. Si algú volgués esbrinar els orígens d’aquesta variant desconeguda d’E.Coli 0157:H7 el que hauria de fer és aplicar l’enginyeria inversa al codi genètic de la bactèria i així determinar a quins antibiòtics va ser exposada durant el seu desenvolupament. Aquest pas ja ha sigut donat i, al donar un cop d’ull a la descodificació genètica, un resultat ben sorprenent sembla ser que ha vist la llum.

Científics xinesos que han completat la seqüència del genoma han anunciat que han trobat gens en la recentment identificada E. Coli 0104, que la fan resistent als principals tipus d’antibiòtics com ara la sulfonamida, cefalotina, penicil·lina i estreptomicina. Així doncs E. Coli 0104 és un nou tipus de bactèria infecciosa i tòxica i no està relacionada amb anteriors brots.  També té l’habilitat de produir enzims especials que li donen “superpoders”, allò que tècnicament es coneix com betalactamasa  d’espectre ampli. Ens podríem  preguntar com és possible què una bactèria es torni resistent a tantes combinacions d’antibiòtics i que a més tingui dos mutacions genètiques.

Es comença a dir que l’evidència apunta a que la mortífera E. Coli 0104 ha sigut desenvolupada artificialment i després introduïda accidentalment  “?” en el subministrament d’aliments o bé ha escapat accidentalment del laboratori on va ser creada. Si aquesta opció no resulta vàlida només quedaria l’opció de pensar que aquesta bactèria “octobiòtica” s’ha generat a ella mateixa i, aquesta conclusió, és encara més esgarrifosa que pensar que ha intervingut la enginyeria genètica en la seva creació.

Té alguna cosa a veure en tot això el Còdex alimentari ?  Les grans corporacions farmacèutiques i les grans industries alimentaries tenen  interessos específics en la creació d’aquet bacteri les unes i en posar en dubte la qualitat i inoqüitat de fruites i verdures fresques les altres? L’atac frontal a l’agricultura espanyola té alguna cosa a veure amb la recent negativa d’Espanya d’introduir aliments transgènics (GMOs) en el seu sistema d’agricultura de fruites i hortalisses? Estem davant d’un cas d’agroterrorisme i bioterrorisme comercial?

Ens fem moltes preguntes i malauradament serà difícil trobar totes les respostes.

Advertisements

12 Respostes to “E. Coli: L’amenaça d’una nova pandèmia?”

  1. Morirem tots! tot es una conspiració del govern per matar-nos a tots! M’encanta l’alarmisme xD
    Benvinguda de nou zillahh!

    • Hola Pons! Home s’ha de posar sal a la vida. O millor no, que la sal també mata…xD
      L’alarmisme no és aconsellable de cap de les maneres, tot i què ja se que t’agrada molt ;), però estar ben informats i tenir totes les opinions possibles d’una mateixa noticia per treure’n les nostres pròpies conclusions és molt beneficiós.

      Estic encantada de tornar a retrobar-me amb tots volsatres.

  2. punçet Says:

    Jo també penso que no ens diuen tota la veritat. Només cal veure els cops de ceg que han donat els alemanys carregant la culpa de l’epidèmia a tort i dret a tot aquell que li ha semblat. En el fons segueix sense saber-se quin és el focus real del brot. Fa temps havia llegit coses del Còdex alimentari aquest i crec que la FDA i no pas la FAO és en última instància qui té el control. No fa gaire es van prohibir mitjançant el famós còdex aquest, tot un seguit de productes naturals i alguns suplements alimentaris d’origen ecològic. Em sembla que el C`dex està a disposició de les grans multinacionals i prou.

    Benvinguda Zillahh, és un plaer llegir-te de nou.

    • Hola Punçet.
      Fins on jo sé els orígens del famós Còdex podria ser l’argument perfecte d’una pel•lícula de cinema negre. El tema és força complex però te’l resumiré una mica. El monopoli químico- farmacèutic tal com el coneixem avui dia, es va iniciar amb la associació de la Rockefeller ( la famosa família de magnats americans) i la IG Farben alemanya que aplegava a Basf, Bayern i Hoechst. La IG Farben no va ser bombardejada durant la II Guerra Mundial per preservar els interessos dels Rockefeller . De tots era sabut que la IG Farben finançava la causa d’Adolf Hitler. Posteriorment, per netejar una mica la seva imatge, el consorci Rockefeller -IG Farben va passar a dir-se “Associació de la Indústria Química”. L’any 1955 tota la indústria química i farmacèutica mundial es va agrupar sota els auspicis de la Cambra de Comerç Internacional de les Nacions Unides i del govern alemany. Els esforços en comú d’aquest agrupament va donar com a resultat el nostre Còdex Alimentarius.
      Així doncs, allò que hem de menjar ho decideixen els gran imperis químics i farmacèutics.

  3. Qualsevol de les teories em sembla molt preocupant.

    Ja sabem que som capaços de fer les bestieses més grans i també sabem que la naturalesa pot desenvolupar organismes nous i millors que els anteriors.

    Soc del parer que prefereixo l’opció de que hagi estat la pròpia natura que hagi “evolucionat” aquesta bactèria fins a convertir-la en una mena d’arma econòmica i sanitària.

    Les vaques boges, la grip aviar i ara això. Darrerament hi ha hagut alguns brots estranys que amenaçaven de convertir-se en pandèmies. Qualsevol dia passarà alguna cosa d’aquestes molt més seriosa i tothom haurà de córrer de debò.

    • Per molt desconcertat que fos pels científics, jo també preferiria que aquestes variants mutàgenes de bactèries, virus, etc . fossin degudes purament a l’atzar de la pròpia naturalesa, malauradament, de vegades hi ha dades que ens indiquen clarament que això no és així.

  4. Què bé llegir-te…
    he trobat molt interessant el teu escrit, estaria bé poder esbrinar quina de les dues opcions ha estat la causant del bacteri, fa pensar el saber que segur que darrera el bacteri hi haurà farmacèutiques que faran l’agost.. i d’altra banda ens fa veure com d’important és no deixar a banda la investigació del país en nom d’unes retallades que no haurien de ser..

    • Estic d’acord amb tu Lolita. En aquest país ja es dedicava molt poc pressupost a finançar I+D i ara, amb les retallades, aquest pressupost és quasi irrisori. Les persones que ens volem dedicar a la investigació, com és el meu cas, ho tenim molt complicat per desenvolupar la nostra tasca en aquest país. A més segueix havent un segrest descarat d’informació per part dels estaments governamentals que no afavoreix gens que el ciutadà de a peu pugui entendre les diverses situacions que afecten directament a la seva salut i aprendre mecanismes per fer-hi front.

      Gràcies pel teu comentari.

  5. Quan es va saber de l’intoxicació, vaig pensar que els operaris de l’alimentació a Hamburg no es rentaven les mans quan anaven al WC. Vaig abandonar aquesta idea en adonar-me que el contaminador, hauria de ser resistent a la soca, cosa totalment improbable si tenim en compte la virulència que sembla mostrar aquest bactèria, que forma part de la mal anomenada “microflora o flora intestinal”.
    És curiós, però mai vaig pensar que els cogombres vinguessin contaminats de les espanyes. No sé ben bé per què, potser perquè a casa tenim hort, o per la localització tan puntual del brot. Ves a saber… en qualsevol cas tampoc se’m va acudir això de la teoria de la conspiració.
    Com ja saps, això de la genètica és la ciència de la probabilitat, i com molt bé expliques al teu article, això de que s’ajuntin un parell de mutacions amb tantes resitències als antibiótics i incorparacions de DNA víric al del bacteri costa de creure, si no es fa en condicions controlades.
    Els meus sentiments cap a les farmacèutiques són contradictoris. D’una banda veig la vessant més capitalista i descarnada del negoci (es van omplir les butxaques amb la grip A), de l’altra banda veig que com diu un meu amic :”la quantitat d’intel·ligència en el món és constant, i la població no para de crèixer” (burros nosaltres i els nostres governs, per ser tan hipocondríacs), també veig que si no fos per la iniciativa privada gairebé ningú podria investigar en aquest país.
    Res, que et felicito pel teu article, que m’ha agradat molt i que ho expliques molt bé… i que sempre és un plaer llegir-te.
    Fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: