CORDYCEPS SINENSIS, UN MIRACLE DE LA NATURALESA

El fong Cordyceps sinensis també es coneix com fong Tochukaso en japonès i  Dong Chong Xia Cao que en xinès significa  “insecte d’hivern i herba d’estiu” . Aquesta meravella de la naturalesa  provoca sorpresa entre la comunitat científica degut a les extraordinàries propietats que posseeix i, sobre tot, al seu fantàstic origen fruit de  la fusió entre dos organismes completament diferents entre sí.

Què és exactament Cordyceps sinensis?

De forma senzilla podríem dir que el Cordyceps sinensis  és l’únic organisme en el món consistent en una combinació d’insecte i fong .

El Cordyceps sinensis és un fong ascomicet que pertany a la família Clavicipitaceae de l’ordre Hipocreals, paràsit d’artròpodes , que ha sigut altament valorat en la medicina tradicional xinesa durant segles.  Es tracta d’un fong paràsit que diposita les seves espores dins de les larves  de cucs d’una varietat de papallona (Hepialus armoricanus).  Quan arriba la tardor i els cucs es troben en estat d’hibernació, les espores del fong segueixen el seu creixement, absorbint tot el nutrient del cuc i constituint un escleroci que conserva la forma del cos de la larva, transformant-lo en un element rígid per metàstasi  i provocant-li la mort.  Amb l’arribada de l’estiu, del cap del cuc creix una tija que surt a la superfície en forma de petit bolet i que constitueix l’estroma que conté les espores per la següent generació de fongs. L’estroma té uns 10cm d’alt, és de color fosc i contrasta amb les verdes praderes estiuenques. Sobre l’estroma es desenvolupen peritecis i, al seu interior, ascòspores.

On es troba?

El Cordyceps viu a les planes de les altes muntanyes de l’Himàlaia al Tibet, Nepal, India i algunes províncies de Xina.  Va ser descobert fa uns 1.500 anys quan els pastors de les planures tibetanes van observar que el seu bestiar es tornava més vigorós quan menjava el fong.  Avui dia la recol·lecció del fong s’ha convertit en una forma de sustentar les economies familiars dels camperols de les zones on creix . A inicis de l’estiu famílies senceres es traslladen a les altes planes on creix el Cordyceps i, durant períodes de temps que oscil·len entre 30 i 45 dies , viuen només pendents de trobar el major nombre possible de fongs. Si es dona bé, amb els guanys d’una recol·lecta, podrien viure la resta de l’any.

Propietats terapèutiques i composició farmacològica

Les fabuloses propietats d’aquest miracle de la naturalesa són reconegudes des de fa cents d’anys a la cultura oriental i formen part de la medicina tradicional xinesa.  L’any 1841 el fong fou presentat de forma oficial a la London Entomological  Society enmig d’una gran expectació. Però va ser a partir de l’any 1980 ( és a dir, relativament fa molt poc temps) quan van començar a veure la llum els primers estudis científics que avalaven de forma categòrica les propietats terapèutiques del  Cordyceps. A dia d’avui ja són més de 2.000 els articles que han sigut publicats en diferents mitjans d’orientació científica.

El Cordyceps sinensis  és, en general, un potent reconstituent, tonifica  l’aparell renal i és antitussigen i mucolític. Però aquí no acaba tot. S’ha mostrat efectiu per tractar asma, emfisema pulmonar, hemoptisis, impotència, psoriasis, cansament crònic, anèmia, depressió, tractaments cardiovasculars i antitumorals, és un bon afrodisíac i augmenta els nivells de testosterona .  Al 1951 el Dr. Ge Ning va obtenir un antibiòtic (ciclosporina) derivat del Cordyceps , útil en el tractament de la tuberculosi i, al 1986, un grup de científics japonesos van trobar un factor FTY-720 al que se li van atribuir propietats per evitar el rebuig en òrgans trasplantats. Posteriorment aquest factor va ser anomenat “Fingolimod” i, actualment, es troba a la fase III d’assajos clínics i es considera que aquest compost aspira a convertir-se en el millor tractament per l’esclerosi múltiple.  D’altra banda el nucleòsid conegut com deoxiadenosina (Cordicepina) ha resultat ser una substància anticancerígena utilitzada en medicina.

Estudis més recents acrediten l’eficàcia del fong com a regulador immunològic i com antiinflamatori. La seva composició farmacològica és la següent:  àcid cordicepídic, àcid glutàmic, aminoàcids, poliamines, D-manitol, esterols, àcids orgànics, nucleòsids (adenosina, dideoxiadenosina, deoxiadenosina), vitamines del grup B i fins a 20 minerals. Val la pena remarcar que un dels nucleòsids que conté la composició del fong, la  dideoxiadenosina (didanosina) es comercialitza farmacològicament amb el nom de “Videx”. La didanosina  bloqueja  l’enzim transcriptasa inversa i és utilitzada com a tractament antirretroviral en pacient amb el virus VIH.

El Cordyceps sinensis i la resistència física

He deixat per al final una de les propietats més sorprenents del Cordyceps.  El seu principal principi actiu és l’adenosina, un nucleòsid format per la unió d’adenina i un anell de ribosa mitjançant un enllaç glucosídic β-N9. L’adenosina juga un paper molt important en processos bioquímics  com ara la transferència d’energia en forma d’ ATP (trifosfat d’adenosina) i ADP (adenosin difosfat), així com transductor de senyal en forma d’adenosin monofosfat cíclic  o AMPc.

Les últimes investigacions fetes en humans amb Cordyceps han estat orientades en l’aspecte de la resistència física i, s’ha confirmat de forma rotunda que el fong de la varietat sinensis , incrementa els nivells d’ATP a la cèl·lula i actua com important antioxidant que permet a les cèl·lules captar més oxigen cosa que aporta al cos combustible o energia addicional, motiu pel qual s’està fent molt popular entre els atletes d’elit ja que no conté cap component que pugui ser considerant dopant . També reduiria el dolor muscular i milloraria la recuperació i el vigor atlètic. Això explicaria que l’any 1993, durant la celebració de competicions internacionals d’atletisme, diferents atletes de nacionalitat xinesa van assolir rècords del món en les seves respectives disciplines quasi bé, totes elles, proves de resistència  (1.500, 3.000 i 10.000m.) El preparadors físics van reconèixer que havien sotmès als atletes a unes dietes especials on, el Cordyceps sinensis , s’incloïa de forma generosa.

La ingesta continuada de Cordyceps produeix un sorprenent augment de la circulació de la sang i així tant els nutrients com l’oxigen arriben ràpidament a qualsevol part del cos. I, per acabar d’arrodonir, el Cordyceps té un efecte molt relaxant sobre les vies respiratòries. Actualmente s’està fent un important estudi, a nivell de diferents federacions esportives internacionals, que vol demostrar com el Cordyceps incrementa de forma considerable l’umbral aeròbic i redueix l’àcid làctic. També augmentaria l’activitat superòxid dismutasa dels glòbuls vermells i disminuiria el malonaldehid al plasma sanguini, un indicador de radicals d’oxigen lliures i lipoperòxid.

 El consum de Cordyceps té un efecte similar al creixement il·lusori d’energia que apareix amb l’aplicació d’estímuls del sistema nerviós central (cafeïna, efedrina, amfetamina, etc.)  que tenen influència al SNC, però no a les cèl·lules i per això, el resultat final és la insuficiència o dèficit d’energia. El cervell obté la informació de que disposa de suficient energia i segueix amb les activitats, però aquesta energia no existeix de veritat i per això l’organisme pren les seves reserves dels dipòsits de greix. Ara bé, consumint  Cordyceps  es guanya un doble efecte que no és il·lusori ja què actua a nivell cel·lular: l’augment d’ATP (28-30%), i l’ús d’oxigen (35-40%).

 Cultiu de Cordyceps sinensis?

L’escassetat i  la progressiva extinció del Cordyceps sinensis al seu habitat ha provocat que alguns investigadors hagin intentat pal·liar l’alta demanada del fong, cultivant-lo al laboratori.  Diferents estudis clínics han demostrat però, que l’eficàcia dels exemplars cultivats en laboratori, tot i ser força acceptable, no assoleix ni de bon tros, les propietats dels exemplars  originats espontàniament a la natura. També s’ha de tenir en compte que, la gran acceptació que té aquest fong, ha fet que sorgeixi tot un mercat negre que trafica, sovint, amb exemplars adulterats o que pertanyen a altres varietats de Cordyceps que no són “sinensis” i per tant, tot i ser pràcticament iguals exteriorment, no comparteixen les seves qualitats terapèutiques.

Avui dia és relativament fàcil trobar càpsules amb diferents percentatges de Cordyceps sinensis en la seva composició i amb diferents utilitats. Hi ha laboratoris arreu del món que comercialitzen diferents marques però, segueix sent complicat assegurar amb certesa , que les varietats utilitzades són “sinensis”.

Més car que l’or

Si molts de vosaltres esteu esperant acabar de llegir el post per anar a buscar un d’aquests fongs meravellosos deixeu-me que us digui primer que un kg. de Cordyceps sinensis perfectament assecat , amb la autenticitat garantida i sense cap mena de procés químic pot valdre al voltant de 30.000€. A moltes aldees de la Xina els pagesos els venen per unitats a un preu de 5€/10€u.

Espero que el tema us hagi resultat tant apassionant com a mi. Us demano disculpes perquè s’ha fet un post una mica llarg. Encara m’he quedat amb ganes d’explicar més coses i us convido a que si teniu alguna curiositat o dubte m’ho feu saber i estaré encantada de donar-vos més detalls.