QÜESTIÓ D’OUS

Després d’una llarga temporada allunyada del bloc, i dedicada a instal•lar-me en la meva nova ciutat, torno amb més ganes que mai i amb un tema què, ara que m’hi dedico a fer la compra sovint, he observat que cal tenir molt més present.

Parlaré d’ous. Sí, d’ous, d’aquells que fan les delícies de tots nosaltres en forma de truita, remenats, ferrats, etc. I per què un tema que, en teoria, no sembla prou complex com per dedicar-li un article? Doncs perquè continua havent una manca d’informació molt gran sobre la qualitat i l’origen dels ous que consumim i és necessari que siguem molt més selectius en aquests aspectes.
He observat que una gran percentatge dels consumidors, en el moment de triar els ous que compren només vigilen la data de caducitat, el calibre de l’ou i, per descomptat, el preu. Molts pocs consumidors es fixen, a més, en el codi alfanumèric que està gravat a la closca de cada ou i justament d’això vull parlar.
Tots ens hem fixat ens uns números i lletres, la majoria de cops de color vermell,  que estan impreses en la closca de cada ou però molt pocs de nosaltres en sabem el seu significat. El més important d’aquest codi és la primera xifra ja que ens indica si la gallina ponedora viu en condicions dignes, amb un espai adient i una alimentació saludable o, pel contrari, viu tancada en gàbies , exposada a malalties i sense veure el sol des del seu naixement fins a la seva mort.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 3:


Si la primera xifra del codi alfanumèric és un 3 significa que la gallina ponedora viu amuntegada en gàbies de fins a 8 pisos d’alçada, disposant d’un espai d’uns 600cm² (un espai similar al d’un foli), amb llum artificial més de 20 hores al dia per accelerar la posta, se’ls talla el bec ( una operació molt dolorosa que no sempre es fa de la forma correcta i, sovint, provoca hemorràgies) perquè el fet d’estar tancades en un espai tan reduït els provoca quadres greus d’estrès i tenen tendència a picotejar a las seves companyes mogudes per la desesperació. Passen tota la seva vida trepitjant el terra de la gàbia que és de filferro i això els hi provoca deformacions i ferides molt greus a les potes que comporten tota mena d’infeccions. Aquestes gallines moriran, desprès d’una vida de patiment, sense haver vist la llum del sol ni haver satisfet necessitats innates com picar i furgar el terra. No tenen accés a herba ni plantes fresques en la seva alimentació, alimentació que es composa de pinso (62/82% cereals transgènics,12/19% proteïna de peix, 1,5/2% ou molt, i 1% sal). Per evitar les malalties causades per l’amuntegament s’incorporen diàriament antibiòtics i altres medicaments al seu menjar.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 2:


Quan el primer número del codi és un 2 vol dir que la gallina que l’ha post viu al terra de naus densament poblades, de 12 a 14 gallines per metre quadrat. En èpoques de calor és habitual que morin en massa per asfíxia. No estan en gàbies, però mai surten a l’exterior, no veuen la llum del sol i tampoc disposen de gaire espai per moure’s. L’amoníac i la pudor dels excrements contaminen l’aire i proliferen les malalties i per aquest motiu són sistemàticament medicades al igual que les gallines que viuen en gàbies. Aquests medicaments passen als ous i després al nostre organisme un cop els ingerim. Les naus (també succeeix això amb les gàbies) són ruixades amb productes químics. També se’ls acostuma a tallar el bec i les ungles per tal que no s’agredeixin les unes a les altres. L’alimentació d’aquestes gallines és idèntica a les que estan a les gàbies i, com aquestes, no solen viure més de 12 mesos i, durant aquest temps, són intensament explotades i, fins i tot, se’ls hi força la muda amb mètodes cruels (privar-les de menjar i aigua durant dues setmanes fet, aquest, que provoca la mort de més del 10% d’aus).

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 1:


Aquí tenim un ou que ha estat post per una gallina camperola. Aquestes gallines poden sortir a l’exterior, furgar la terra i moure’s amb certa llibertat. La densitat de les gallines fóra del galliner no pot ser superior a una cada 4m² i de una cada 6m² a l’interior del galliner. El fet de sortir a l’exterior i que els toqui l’aire fa que no siguin tan propenses a agafar malalties. Dins del galliner tenen la llum sempre encesa per estimular l’activitat ponedora. L’alimentació és la mateixa que les gallines de gàbia i de nau amb l’única diferència que aquestes sí que tenen accés a herbes i plantes fresques. També se’ls dona la ració diària de medicaments però en dosis més baixes. Com que surten a l’aire lliure no pateixen d’estrès i per això no està recomanat retallar bec i ungles.

Quan la primera xifra del codi alfanumèric és un 0:


És el millor ou que podem trobar. Significa que aquest ou pertany a la producció ecològica. Les gallines es mouen amb una llibertat similar a les gallines camperoles (codi 1) i, a més, el 80% de la seva alimentació ha de procedir de l’agricultura ecològica i mai d’agricultura transgènica. L’ús d’antibiòtics i medicaments està prohibit i es limita a situacions molt concretes. Retallar becs i ungles també està prohibit. No solen ser tractades amb productes químics ni elles ni els seus galliners.

Recorda, doncs, que és molt important consumir ous del tipus de producció  0 i 1. Consumir ous del tipus 2 i 3 fomenta el maltracta animal. A més, la diferència de preu no és gaire i, també per la nostra salut, val la pena pagar una mica més.

Durant aquests dies una Comissió de la CE està revisant la Llei de Benestar Animal, aprovada al 2006, perquè reconeix greus defectes en la legislació sobre benestar animal i un dels punts on vol fer grans millores és justament en el referent a les gallines ponedores.
A l’embolcall dels ous ecològics i camperols s’especifica clarament que pertanyen a aquest tipus de producció. Recorda, aquests ous han de tenir el codi 0 i 1. Intenta no consumir ous de gallines criades en gàbies (codi 3) o en terres de naus (codi 2). Ajudaràs a disminuir el maltractament animal i vetllaràs per la teva salut.

Anuncis

10 Respostes to “QÜESTIÓ D’OUS”

  1. Hola, ben retrobada,

    Complet i molt interessant el teu post. Jo era dels que no en sabia res d’aquest aspecte dels números del “0 al 3” i de la seva importància.

    A partir d’ara m’hi fixaré i ho explicaré a família i coneguts.

    Fins la propera.

  2. Punçet Says:

    T’has fet esperar però, com sempre, ens portes un article ben interessant. Al menys per mi ho és ja que no tenia ni idea de tots aquests codis i numeracions que indiquen l’origen d’un ou. Per descomptat que a partir d’ara m’hi fixaré molt, compraré ous del codi 1 i 0 i, al igual que en Tomàs, jo també ho explicaré a familiars i coneguts.

    No triguis tant a fer noves entrades.

  3. Jo en sabia alguna cosa, però avui en sé molt més. Aquesta informació és extremadament útil.

    Bentornada!!

  4. anomenatinutil Says:

    Molt interessant l’article! No és que se’n sàpiga gaire d’aquest tema i tampoc no es preocupen en informar-ne.

    A partir d’ara jo també m’hi fixaré!

  5. primer de tot Welcome back!
    Segon, he sentit rumors que el KFC tenen gallines modificades geneticament sense bec ni plomes per què total això no s’aprofita… Però ja saps, son només rumors, però per si de cas mai he menjat en un KFC xD

  6. Moltes gràcies a tots per la vostra rebuda i per la vostra intenció de transmetre el que heu llegit a l’article a altres persones.
    Pons, afortunadament, crec que els pollastres mutants del KFC són només una “llegenda urbana” però ja que has mencionat aquesta cadena de menjar ràpid t’adjunto un enllaç on podràs veure un vídeo de denúncia que han fet diverses associacions de defensa dels animals. T’haig d’advertir que conté seqüències que poden ferir sensibilitats. Així és com tracta KFC als seus pollastres:

    http://www.kentuckyfriedcruelty.com/index.asp

  7. Molt agraida per la teva imformació. Are ja vigilare quant compri ous amb el nº primer del codi . Hay… Deu meu quanta merda hans fan menjar i no u veiem…..

  8. Hola Natàlia… si tens temps passa pel bosc (el de xerrar, no el de fotos) un moment que t’hi he deixat un regal petit…

    http://elboscdelscamaleons.blogspot.com.es/

  9. Recentment s’ha canviat la legislació per donar més espai als animals (i per això ha pujat el preu dels ous i han hagut de tancar empreses que no podien assumir inversions, deixant la producció en mans de menys).

    Curiosament quan s’han fet proves posant els mateixos ous (amb 3) en cistells dient que eres de pagès i en els envasos habituals, la gent trobaven molt més bons els primers. Si això li sumem estudis que indiquen que els ous “procedents d’agricultura ecològica” (denominació correcta segons la legislació, no ecològics com posa en alguns llocs) tenen un contingut més elevat de dioxines, fa que ens haguem de qüestionar les coses d’una manera més profunda. No dic que no tinguis raó, simplement que necessitem saber més per poder decidir.

    • Jordi, gràcies per comentar.
      Tens raó en el que exposes. A Espanya la legislació referent al control dels productes classificats com a “bio” i/o “ ecològics” no és massa estricte en quan al rigor que determina la veracitat de dita classificació. D’altra banda es permet que certs aliments (per exemple les carns i derivats) siguin codificats com ecològics quan els animals en el seu engreix, només han menjat un percentatge d’aliments “bio” que de vegades es inferior al 15%.
      Amb els ous, malauradament, succeeix el mateix. Tal com explico en el meu post, fins i tot els ous codificats com a “0” provenen de gallines que en la seva alimentació prenen pinsos que no són derivats de productes ecològics.
      Tot i així, encara que pugui haver un cas aïllat en el qual ous ecològics hagin donat taxes elevades de dioxines (caldria veure i determinar la procedència verídica d’aquests ous i les circumstàncies que han propiciat la presència de dioxines), sempre serà millor consumir ous amb codis “0” i “1”. I el més important de tot és tenir la humanitat necessària com per no permetre que essers vius visquin en unes condicions deplorables i la forma d’aconseguir-ho i exigir major control és no consumir ous de codis “2” i “3”.
      Es vital una major implicació dels consumidors a l’hora de demanar informació referent a tot allò que mengem i exigir una millora immediata en l’etiquetatge dels productes així com veracitat en les dades que figuren en els mateixos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: