ASPARTAMO: EL DOLÇ VERÍ

 

Introducció al tema

L’ aspartamo és un edulcorant sense calories que es va descobrir al 1965 i es va comercialitzar a la dècada dels 70. Va ser patentat per l’empresa Searla amb el nom de Nutrasweet, empresa que, al cap de poc temps, es va fusionar amb la multinacional Monsanto (coneguda per la seva febre per les llavors transgèniques i la seva tecnologia exterminadora).  Els estudis sobre la seguretat en el consum d’aspartamo van ser molt deficients. No obstant, al 1974 la FDA ( Agència federal Americana de Drogues i Aliments ) el va legalitzar. Al 1976 diversos científics i investigadors van alertar sobre la potencial toxicitat del producte.

De què es composa?

L’aspartamo és un producte genèticament modificat, la seva molècula està formada per tres elements ( dos aminoàcids i un alcohol) . La fenilalanina (50%), l’àcid aspàrtic (40%) i el metanol (10%). La fenilalanina es descompon en una substància anomenada diketopiperazina (DKP) que produeix tumors cerebrals ; és per això que l’Administració d’Aliments i Fàrmacs  (FDA) va ordenar que tots els productes que tinguessis aspartamo entre els seus compostos, portessin la llegenda “Fenilcetonurics: conté una font de felilalanina”. L’àcid aspàrtic és una altre cancerigen d’aquesta barreja.  El tercer component és el metanol. El metanol (sense el seu antídot natural, l’etanol)  es descompon dins del cos i es transforma en un formaldehid . A la natura, mai es troba el metanol sense el seu antídot. En el cas de l’aspartamo sí. Un cop dins del cos, una part de metanol, ja transformat en formaldehid, s’emmagatzema dins del teixit adipós per tal de ser eliminat i la resta es converteix en àcid fòrmic, un altre cancerigen. Així , en un mateix producte trobem tres elements potencialment cancerígens: l’àcid fòrmic, el formaldehid i el DKP de la fenilalanina.

Un edulcorant cancerigen

El científic italià Morando Soffritti, investigador de European Ramazzini Foundation of Oncology and Environmental Sciences de Bolonya, va encendre la polèmica sobre la innocuïtat de l’aspartamo.  El centre d’investigació de Soffritti, creat en 1971, va obtenir credibilitat mundial al descobrir les propietats cancerígenes de l’additiu de la benzina Eter Metil  Terbulitic (MTBE en anglès i compost per metanol) la qual cosa va impulsar la prohibició d’aquest additiu a 21 estats dels Estats Units.s

Els estudis fets amb rates , vam demostrar que l’aspartamo és un cancerigen  multipotencial, tot i consumint 20 mil·ligrams  per kilogram de pes corporal, és a dir, una quantitat menor que la que recomanen  la FDA (50 mg/kg de pes corporal) i la Unió Europea  (40 mg/kg de pes corporal).

L’ aspartamo es troba a tot arreu

Trobem aspartamo en un munt de productes que formen part de la nostra dieta habitual. El podem trobar de manera directe, en forma de petites capsules per endolcir cafè, infusions i altres begudes i comercialitzat amb marques com Natreen, Canderel , Equal, etc. El trobem en totes les begudes anomenades light, Coca-Cola i tota mena de refrescos. També en iogurts, galetes i com a excipient de medicaments. Quan mengem xiclets i caramels sense sucre hem de saber que estem prenen la dosi corresponent d’aspartamo.  Quan els hi donem aquestes llaminadures als nens, per una banda els estem protegint de l’efecte que el sucre pot causar a la seva dentadura i per l’altra banda, estem introduint en el seu organisme el dolç verí.

Un principi de precaució

Encara que no es pot afirmar que tot aquell que prengui aspartamo, desenvoluparà un càncer, el risc existeix. Per aquest motiu es recomana llegir els etiquetats de tots els productes alimentaris i evitar aquells que continguin entre els seus components aspartamo o el que és el mateix,  l’edulcorant E-951.

Per què no comercialitzen les saludables alternatives?

La Stevia rabaudiana és una planta originaria de Paraguay i Brasil . Les seves fulles posseeixen una substància anomenada esteviosid , que fa que aquestes fulles siguin de 10 a 30 cops més dolces que el sucre. És una planta fàcil de cultivar i molt rentable.  Diferents analítiques i exhaustius exàmens que s’han fet a aquesta planta, han demostrat que és un edulcorant totalment natural i, el que és més important, totalment innocu per  al consum humà. Multitud d’organitzacions de consumidors d’arreu del món estan demanant l’autorització d’aquesta planta com a edulcorant. Fins al moment segueix sense permetre’s la comercialització de la Stevia .

Mentrestant,   aliens a  la majoria de coses que ingerim, seguim  consumint productes confiant en que, tot allò que es comercialitza, compleix les normes bàsiques de seguretat alimentària.  L’aspartamo, en teoria les compleix, en la pràctica… és el dolc verí que corre pel nostre organisme.

Anuncis

30 Respostes to “ASPARTAMO: EL DOLÇ VERÍ”

  1. Jo crec que hauries de començar a estudiar bioquímica i deixar els extrems.

    http://en.wikipedia.org/wiki/Aspartame#Metabolism_and_phenylketonuria

    • La bioquímica no està feta per mi. Jo sóc més de biologia genètica. T’aconsello que vigilis altres pàgines que no siguin la wikipedia. No entenc perquè dius això dels extrems.

      • Dic que no pots saber exactament [al present almenys] què passa dins un cert cos amb certes substancies. Tot depen de l’entorn i les condicions que n’hi hagi a l’ingerir les tal coses. Ja veus això que diu a la wiki, el aspartam es descompon en components diferents segons el pH, la temperatura i d’altres, i a més, si el metanol que hauria de resultar de l’hidrolisi arriba a transformar-se en HCOOH (si no s’esterifica amb greixos, per posar un exemple), és molt probable que s’elimini aviat i no arribi a produir gran cosa. El dia que tinguessim la tecnologia adient, ho podrem dir quina és la cosa que passa, però fins llavors… Què li veus de dolent al sucre? El sistema nervios i la musculatura s’alimenten amb glucosa, no n’hi ha res de dolent.

      • Ah, per cert, l’oxígen ens oxida!! No creus pas que hauriem de deixar de respirar, no? 😀

      • Ahse crec q no m’entens. Jo no tinc res en contra del sucre. De fet jo no tinc cap problema amb l’aspartamo perquè no prenc productes sense sucre. Però pensem en les persones diabètiques que no poden prendre sucre… Referent a l’aspartamo, m’estic limitant a donar un seguit d’informació que està plenament constrastada. Si més no, la gent té dret a saber. Els efectes de l’aspartamo han estat degudament investigats. Cadascú és lliure d’ingerir el que vulgui.

      • Ostres! Jo em pensava que feies publicitat als productes sense sucre… El post no diu res dels diabetics, no? 😐

        De totes maneres, per als diabetics n’hi ha productes amb fructosa, la cual està molt millor que els edulcorants “de sintesi”. Jo sempre en comprava dels tals per a la meva avia, mentre vivia.

  2. Morir de diabetis o morir de càncer? Eus aquí el meu dilema!

  3. Hola de nou Zillahh.

    És un post molt i molt interessant, d’aquells en el qual aprens coses i a la vegada et preocupes.

    Vigilaré les etiquetes pel que fa a l’Aspartam o a l’edulcorant E-951.

    Conec per articles que he llegit del perill dels productes de la tot poderosa Monsanto però no n’estava informat en referència a l’edulcorant.

    Esperem els hi surti més econòmic comercialitzar la stevia, d’altra manera molt em temo que no la veurem als mercats.

    Bon post.

    • El principal problema de molts dels productes que consumim és que estan plenament autoritzats pels organismes alimentaris competents, però això no vol dir que tot allò que mengem sigui saludable. Darrere de molts productes hi han multinacionals molt poderoses. Com a curiositat et puc dir que Monsanto controla més del 90% de la producció de llavors d’arreu del món. Això sí, la majoria d’aquestes llavors estan modificades genèticament. Considero que si el gruix de consumidors exigim un control més acurat i major transparència en els productes que consumim, arribarem a exercir un control, ni que sigui mínim, en allò que mengem, cosa que ara no tenim.. Gràcies per les teves valoracions.

  4. Bon post, molt bo. Morir de diabetis o de càncer? la opció és clara ens oblidem del aspartamo i consumim stevia.

    http://www.curardiabetes.com/Etiqueta/stevia-y-diabetes/

    • Això mateix Miki. Ens hem d’acostumar a exigir productes sans. Darrere dels entrabancs que es posen a la comercialització de la Stevia , només estan les pressions de les empresses productotes d’edulcorants sintètics. Hem de recordar que la patent de l’aspartamo la té, ni més ni menys, que la totpoderosa Monsanto.

  5. El tema del “aspartame” fa molt temps que crea divisió d’opinions. Però
    la veritat és que és un producte nociu per la salut. Es diu que a les dosis recomanades és totalment segur, però com pot saber una persona les dosis que està prenen cada dia? A més no totes les persones tolerem igual l’aspartame. Tu has anomenat les seves reconegudes propietats cancerigenes, però també provoca migranyes, sensibilitat digestiva, atacs epilèptics, etc. Havent-hi altres alternatives, el millor és no consumir-lo.

    P.D. No havia entrat mai al teu bloc i ho fet atret pel títol del post. Tens un bloc super interessant.

  6. El primer que he fet a arribar a la feina ha estat mirar si la capseta de xiclets que tinc tenia aspartano…i en té !! Així que la propera vegada que hagi de comprar miraré de triar una marca que no en tingui.

    Molt interessant i instructiu el post !!

    • No en trobaràs cap que no en porti

    • És realment curiós observar que és molt dificil trobar al mercat els xiclets de tota la vida, aquells que portaven sucre. Més sorprenent és encara constatar que hi han moltes alternatives a l’hora de buscar substituts de l’aspartamo, però tot i així, avui dia, tots els productes sense sucre i light porten com edulcorant aspartamo.

  7. Quin ensurt quan he llegit aquest post! Zillahh t’he trobat a faltar ja que has trigat massa a fer un post nou, però has tornat amb ganes de guerra. Jo sóc un consumidor frenètic de xiclets sense sucre i de coca-cola light. En prenc a diari i després de llegir el teu post res no pot ser igual. He buscat informació de l’aspartmo aquest dels pebrots i he vist compungit que a tot arreu diu més o menys el que has posat tu aquí i, fins i tot diuen coses més besties encara. Sembla mentida que la majoria de gent no ens enterem d’aquetes coses. haig de ser consequent amb mi mateix, em costarà molt renunciar als xiclets i a la meva coca-cola de la tarda, però ara ja no podria empassar res que dugui espartamo.

    P.D. Aprofito per demanar-te que si en coneixes més productes metzinosos ens ho facis saber.

  8. Ja havia sentit a parlar sobre aquest químic i els seus efectes. Hem d’anar amb cura amb aquestes substàncies…
    Tens un bloc molt interesant. Em passaré de tant en tant 🙂

  9. Ostres Zillahh, fa dies vaig llegir el teu article i avui l’he fet servir per explicar una cosa… per cert, el que no acabo d’entendre és això de que l’Aspartam és un producte genèticament modificat. Què vols dir?

    De totes maneres ja et felicito abans de rebre una resposta ja que em sembla molt interessant tot això que dius.

    • Tot i ser una substància artificial que no es dona a la natura, l’aspartame és el resultat de la combinació de dos aminoàcids naturals (la fenilalanina i l’àcid aspàrtic). Aquests aminoàcids són produïts per dues bactèries diferents i, una d’aquestes bactèries, es modifica amb la finalitat d’impulsar el seu rendiment i se li uneix una molècula de metanol. ESpero haver respost de forma fidel el que m’has demanat i perdó per haver trigat una mica.
      Gràcies.

  10. David Frigola Says:

    Un gran article Zillahh, et felicito, m’ha agradat moltissim! Pendré nota de l’assumpte!

  11. jaaarrrl!! Acabo de veure un film sobre una intoxicació massiva (Erin Brockovitch) i ara això!! En fi, prefereixo no saber que menjo…

  12. Primer de tot, moltes gràcies a tu, o al destí per acabar arribant al meu humil i descuidat bloc! I segon, m’encanta com escrius. Realment és una escriptura lleugera, gens pesada i que “enganxa” el suficient. Gràcies!

    Pel què fa a l’escrit, bé, tots sabem que molts dels productes que s’utilitzen en el què acabem consumint o empassant tenen alguna que altre propietat nociva. Suposo que hi han tants interessos i tants diners pel mig que és impossible de poder tenir un control sobre tot el què ens passa pel davant dles nassos oi? ^^

    De totes formes tots tenim una mica de sentit comú per saber què hem de menjar habitualment i què no…vaia, vull pensar que tothom el té…

    I per últim, algun dia podries publicar un article sobre Monsanto…una empresa que no se’n sent parlar massa i en canvi mou un pou de diners i influències escandalosos…per no parlar de la seva obsesió amb els transgènics. Crec que corre algun documental per la web del 30 minuts… el buscaré i te’l passo via comentari si vols!

    Gràcies novament, i una càlida abraçada!

    • Gràcies per passar-te pel meu bloc i pel teu comentari. Sempre és un plaer rebre gent nova. Fa uns mesos vaig fer un post titulat “El gen terminator” on parlava una mica de Monsanto , però tinc un post a mig amanir on parlo d’una forma més directa, així que el teu suggeriment serà atès. De tota manera em pots passar aquest enllaç que dius.
      Certament és complicat exercir un control sobre allò que mengem. Pobres de nosaltres, simples titelles en mans de les grans corporacions, però sí que poden triar estar informats i decidir prescindir d’aquells productes que són nocius o que estan sota la sospita de ser-ho.
      La FDA que és la que regula la legislació que permet autoritzar els productes alimentaris dona el vist i plau a un munt de substàncies que són més que sospitoses. Això ja ens hauria de donar una idea de fins a on són dignes de confiança els organismes que se suposa han de vetllar per la nostra salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: