ASPARTAMO: EL DOLÇ VERÍ

 

Introducció al tema

L’ aspartamo és un edulcorant sense calories que es va descobrir al 1965 i es va comercialitzar a la dècada dels 70. Va ser patentat per l’empresa Searla amb el nom de Nutrasweet, empresa que, al cap de poc temps, es va fusionar amb la multinacional Monsanto (coneguda per la seva febre per les llavors transgèniques i la seva tecnologia exterminadora).  Els estudis sobre la seguretat en el consum d’aspartamo van ser molt deficients. No obstant, al 1974 la FDA ( Agència federal Americana de Drogues i Aliments ) el va legalitzar. Al 1976 diversos científics i investigadors van alertar sobre la potencial toxicitat del producte.

De què es composa?

L’aspartamo és un producte genèticament modificat, la seva molècula està formada per tres elements ( dos aminoàcids i un alcohol) . La fenilalanina (50%), l’àcid aspàrtic (40%) i el metanol (10%). La fenilalanina es descompon en una substància anomenada diketopiperazina (DKP) que produeix tumors cerebrals ; és per això que l’Administració d’Aliments i Fàrmacs  (FDA) va ordenar que tots els productes que tinguessis aspartamo entre els seus compostos, portessin la llegenda “Fenilcetonurics: conté una font de felilalanina”. L’àcid aspàrtic és una altre cancerigen d’aquesta barreja.  El tercer component és el metanol. El metanol (sense el seu antídot natural, l’etanol)  es descompon dins del cos i es transforma en un formaldehid . A la natura, mai es troba el metanol sense el seu antídot. En el cas de l’aspartamo sí. Un cop dins del cos, una part de metanol, ja transformat en formaldehid, s’emmagatzema dins del teixit adipós per tal de ser eliminat i la resta es converteix en àcid fòrmic, un altre cancerigen. Així , en un mateix producte trobem tres elements potencialment cancerígens: l’àcid fòrmic, el formaldehid i el DKP de la fenilalanina.

Un edulcorant cancerigen

El científic italià Morando Soffritti, investigador de European Ramazzini Foundation of Oncology and Environmental Sciences de Bolonya, va encendre la polèmica sobre la innocuïtat de l’aspartamo.  El centre d’investigació de Soffritti, creat en 1971, va obtenir credibilitat mundial al descobrir les propietats cancerígenes de l’additiu de la benzina Eter Metil  Terbulitic (MTBE en anglès i compost per metanol) la qual cosa va impulsar la prohibició d’aquest additiu a 21 estats dels Estats Units.s

Els estudis fets amb rates , vam demostrar que l’aspartamo és un cancerigen  multipotencial, tot i consumint 20 mil·ligrams  per kilogram de pes corporal, és a dir, una quantitat menor que la que recomanen  la FDA (50 mg/kg de pes corporal) i la Unió Europea  (40 mg/kg de pes corporal).

L’ aspartamo es troba a tot arreu

Trobem aspartamo en un munt de productes que formen part de la nostra dieta habitual. El podem trobar de manera directe, en forma de petites capsules per endolcir cafè, infusions i altres begudes i comercialitzat amb marques com Natreen, Canderel , Equal, etc. El trobem en totes les begudes anomenades light, Coca-Cola i tota mena de refrescos. També en iogurts, galetes i com a excipient de medicaments. Quan mengem xiclets i caramels sense sucre hem de saber que estem prenen la dosi corresponent d’aspartamo.  Quan els hi donem aquestes llaminadures als nens, per una banda els estem protegint de l’efecte que el sucre pot causar a la seva dentadura i per l’altra banda, estem introduint en el seu organisme el dolç verí.

Un principi de precaució

Encara que no es pot afirmar que tot aquell que prengui aspartamo, desenvoluparà un càncer, el risc existeix. Per aquest motiu es recomana llegir els etiquetats de tots els productes alimentaris i evitar aquells que continguin entre els seus components aspartamo o el que és el mateix,  l’edulcorant E-951.

Per què no comercialitzen les saludables alternatives?

La Stevia rabaudiana és una planta originaria de Paraguay i Brasil . Les seves fulles posseeixen una substància anomenada esteviosid , que fa que aquestes fulles siguin de 10 a 30 cops més dolces que el sucre. És una planta fàcil de cultivar i molt rentable.  Diferents analítiques i exhaustius exàmens que s’han fet a aquesta planta, han demostrat que és un edulcorant totalment natural i, el que és més important, totalment innocu per  al consum humà. Multitud d’organitzacions de consumidors d’arreu del món estan demanant l’autorització d’aquesta planta com a edulcorant. Fins al moment segueix sense permetre’s la comercialització de la Stevia .

Mentrestant,   aliens a  la majoria de coses que ingerim, seguim  consumint productes confiant en que, tot allò que es comercialitza, compleix les normes bàsiques de seguretat alimentària.  L’aspartamo, en teoria les compleix, en la pràctica… és el dolc verí que corre pel nostre organisme.