L’ESTUPIDESA HUMANA : PRIMERA PART

Amb aquest post, vull iniciar un sèrie d’escrits que versin sobre l’estupidesa humana. No els faré consecutius i per això mateix m’he estimat més obrir una nova categoria. No pretenc que ningú es pugui arribar a sentir ofès pels meus comentaris i si, malgrat tot, això succeeix , demano disculpes des d’aquest mateix moment.

Abans de començar a fer exposició de les meves fermes creences respecte a aquest tema, vull fer una introducció a l’apassionant món de l’estupidesa humana. Per aquells que no ho sàpiguen, val a dir que, s’ha escrit molt sobre el tema i, fins i tot, hi ha una sèrie de lleis fonamentals que ens introdueixen de ple en l’objecte del debat.

Lleis fonamentals de l’estupidesa humana

  • La Primera llei  fonamental: ” Sempre e inevitablement cadascú de nosaltres subestima el nombre d’ individus estúpids que circulen pel món”.
  • La Segona llei fonamental: ” La probabilitat de que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona”.
  • La Tercera llei Fonamental: ” Una persona estúpida és una persona que causa dany a una o vàries persones sense obtenir, al mateix temps, un profit per a ell, o inclòs obtenint un perjudici”.
  • La Quarta llei Fonamental: ” Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com una costosíssima errada”.
  • La Quinta llei Fonamental: ” La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat”.

Categories fonamentals de persones

Es creu que tots els éssers humans estan inclosos en una d’aquestes quatre categories fonamentals;  els incauts, els intel·ligents, els malvats i els estúpids.

Com succeeix amb totes les persones humanes, també els estúpids influeixen sobre altres persones i situacions amb resultat e intensitat diferent. Alguns estúpids causen danys limitats, però altres  arriben a ocasionar danys terribles. La capacitat de fer mal d’un estúpid depèn de dos factors principals: el factor genètic i el grau de poder que tingui a la societat.

Però, per què els estúpids són tan perillosos i funestos per la societat? Per què l’estupidesa te un poder tan gran? Bàsicament , perquè a les persones raonables els hi resulta molt difícil imaginar i comprendre el comportament de l’estúpid.

Una persona intel·ligent pot entendre la lògica d’un malvat, ja que, les accions d’un malvat segueixen un model de racionalitat; racionalitat perversa, si es vol, però racionalitat a fi de comptes. Com que el malvat no es prou intel·ligent per obtenir fites personals per ell mateix, es concentra en fer mal als altres i fer-los  ser menys que ell. Això, òbviament, no és just, però és racional i si és racional es pot preveure.

Amb una persona estúpida tot això és impossible. Un estúpid persegueix sense raó, sense un pla concret i ho farà en els moments i els llocs més inesperats. No hi ha manera de preveure quan una criatura estúpida llançarà el seu atac. Davant d’un individu estúpid un es troba completament desarmat.

Com que no es pot preveure el comportament d’un estúpid, és igualment complicat planejar qualsevol contraatac. Però hi ha un altre aspecte que s’ha de tenir molt en compte.  La persona intel·ligent sap que és intel·ligent. El malvat  és conscient de que és malvat. Un incaut està penosament tancat dins del sentit de la seva pròpia candidesa. Però l’estúpid no sap que és estúpid i això, justament, és el que contribueix a donar major força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora.

Amb un somriure als llavis, l’estúpid, pot aparèixer de sobte i tirar per terra els teus plans, destruir la teva pau, complicar-te la vida i la feina, fer-te perdre diners, temps, bon humor, i tot això, sense malicia, sense remordiments ni raó. Estúpidament.

Generalment es tendeix a creure que l’estúpid  només es fa mal a ell mateix, però això és confondre estupidesa amb candidesa. Ni les persones incautes, intel·ligents i malvades aconsegueixen moltes vegades detectar les repercussions i la transcendència que les accions d’un estúpid poden causar.

Carlo Cipolla va dir:

“Tinc la convicció, avalada per anys d’observació i experimentació, de que els homes no són iguals. Alguns són estúpids i altres no ho són.”

Jo afegiria què, els  que no ho són,  cada cop costen més de trobar.

Avui ho deixo aquí. En propers escrits seguiré fent incursions en el tema i fins i tot m’atreviré amb exemples concrets i  histories reals de persones estúpides.

Anuncis

18 Respostes to “L’ESTUPIDESA HUMANA : PRIMERA PART”

  1. Volem casos concrets d’estupidesa màxima, l’estupidesa pot ser un art.

  2. Molt bon post. Ja estic esperant el següent de la sèrie.

    A. Einstein va dir: hi ha dues coses infinites, l’Univers i l’estupidesa humana. I de l’Univers no n’estic segur.

    L’estupidesa fa por per impredictible com tu dius. I també crec què està més extesa del que de comú pensem.

  3. Quanta veritat hi ha a aquest post!! Malauradament, d’estúpids n’hi ha de sobra. I com diu el trt2009, l’estupidesa fa por. No necessariament per ser impredictible, sino perquè no hi ha manera de fer a un estúpid raonar. Els estúpids són com unes maquines espatllades. 😦

    • El símil amb les màquines espatllades crec que es força ajustat. EL meu avi sempre ha dit que d’estupideses tots en fem i de moments estúpids a tots ens sobren, però que si som capaços de raonar i entendre els nostres actes estúpids significa que no som estúpids . L’estúpid de debò no s’hi avé a raons de cap mena. Seguint amb el teu símil jo diria que es mouen a pinyó fixa.

  4. Quant em trobo un estupid jugant al Poker surto inmeditament de la sala, son realment imprevisibles. Hi ha gent que en sap treure profit, jo no. Quina por!

    • Doncs ja tens prou sort si els reconeixes abans de començar la partida o en tot cas, abans de que et deixin escurat, perquè molt estúpids i el que vulguis però la majoria de vegades la sort s’alia amb ells. 🙂

  5. Magnífic post. Certament és una gran veritat això de que l’estúpid no sap que ho és. Tots nosaltres, no ens escapem ningú, hem tingut actituds i comportmanents amb grans dosis d’estupidesa, en el moment, no en som conscients, però després ens adonem com hem estat d’estúpids. Però l’estúpid crònic no te consciència mai del seu estatus i per això esdevé tan perillós. Estic esperant amb ganes les seguents parts d’aquest post.

  6. Ara tinc un dubte existencial, si no sóc intel·ligent, ni malvada… seré incauta? seré estúpida? em faig por!!!

  7. jajaja Bbmuki, gràcies per venir al meu bloc i per comentar. Això de les quatre categories fonamentals és una apreciació que pot ser vàlida o no ser-ho. Potser, enlloc de quatre categories fonamentals, podrien haver vuit. Tot depèn de la perspectiva de cada persona. Per exemple jo ara podria dir que els antisocials no encaixen dintre de cap de les altres quatre categories i que fora bo crear una altra per a ells solets. També et diria que el fet de que t’estiguis preguntant si pots ser estúpida ja és un fet que ens indica que no ho ets. Un estúpid mai es preocuparia pensant quelcom així. La possibilitat no li passa ni per l’antesala del cervell.

  8. Jo també espero els exemple. Així només exposat m’he quedat amb algun dubte, tot i que m’agradaria afegir alguna cosa:
    – Mai et disculpis per tenir una opinió concreta sobre un tema. És la teva opinió i si algú s’ofèn és perquè, com diuen quien se pija, ajos come. Pot ser correcta o no, però és la teva opinió.

    – Una pregunta:
    La capacitat de fer mal d’un estúpid depèn de dos factors principals: el factor genètic i el grau de poder que tingui a la societat.

    El factor genètic entra fins aquí?

  9. Bon post, com sempre 😉

  10. Jo ja estic esperant la segona part.

  11. mmmm, antisocials… molt bon tema…
    Per cert: enganxadíssima al teu bloc (de fa poquet).
    M’estic posant al dia.

  12. Com a mínim podries citar que les fonts, la clasificació i les idees provenen del llibret ‘Allegro ma non troppo’ de Carlo M. Cipolla.

  13. Pens què tal vegada el missatge anterior sembli violent ^^

    Enhorabona per el blog, no són moltes les dones que escriuen i menys a internet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: