Allò que reconeixem com a guapo, ha d’agradar per força?

Fa uns dies, enmig d’una plàcida e instructiva conversa  que vaig mantenir amb un amic, de cop, va sortir un tema que va crear una enfurismada discussió (sempre dins dels marges del respecte i la cordialitat) no exenta  de controvèrsia. Tot va sorgir, com passa moltes vegades, d’una absoluta imbecil·litat. Jo li deia que reconeixia que una imatge que m’havia mostrat era guapa, però que a mi, no m’agradava . En aquest punt va començar la polèmica, doncs ell manté que si a una determinada cosa o persona la trobem guapa ens ha d’agradar per força i per la mateixa regla de tres, si quelcom no ens agrada de cap manera ho podem trobar guapo.

Jo vaig discrepar de ell totalment. Li vaig dir que reconeixia els mèrits de la imatge i podia arribar a admetre que era maca. La meva percepció visual i el meu sentit de l’estètica, així m’ho indicaven, però malgrat aquest reconeixement  no m’agradava la imatge. Sóc de l’opinió de que allò que trobo guapo no m’ha d’agradar necessariament i potser una altra cosa, tot i veure la seva carència de bellesa, em pot arribar a agradar.

El meu amic, tossut i de idees fermes, com ell és, no va baixar del burro i va defensar aferrissadament el seu punt de vista. Em va titllar de superficial i de contradir-me perquè, segons ell, jo havia dit que una cosa em semblava guapa i a la vegada em desagradava, punt aquest que vaig rebatre, ja què, el que jo vaig dir va ser que podia “reconèixer que una cosa era guapa” ( es força diferent reconèixer que una cosa és guapa i dir que una cosa ens assembla guapa) . Jo el vaig acusar de tancar-se en un criteri absolutista i no voler valorar altres opcions.

Vaig arribar a posar-li un exemple:

Si ens referim a persones;  la majoria de la gent troba molt guapo al Brad Pitt, jo reconec que és maco, te unes faccions atractives, ara bé, no m’agrada.

També ens podem referir a flors: una orquídia és una bellesa de la natura, una flor maca i sofisticada, no obstant, no m’agrada. Sempre trobaré més del meu gust les senzilles margarides que omplen les praderes.

Aquesta diatriba  quasi s’ha convertit en una lluita de poders entre tots dos. Per això demano la vostra col·laboració i que comenteu quin és el vostre punt de vista en aquesta qüestió.  Prometo donar detalls de com acaba la disputa.             

Anuncis

21 Respostes to “Allò que reconeixem com a guapo, ha d’agradar per força?”

  1. Agafant l’exemple del Brad Pitt, jo reconeixo que el Brad Pitt no sempre m’agrada. Aixo vol dir que a vegades el Brad Pitt es maco i a vegades el mateix Brad Pitt es lleig. Quan el B.P. es maco m’agrada, quan el B.P. es lleig doncs no, no m’agrada i preferiria que el treguessin de la peli, per molt Brad Pitt que sigui.

    Agafant l’exemple dels flors, trobo que una orquidia es mes o menys maca, per tant m’agrada mes o menys, mentre una margarida es lletja (no vull ofendre, disculpa’m), per tant les margarides no m’agraden. Evidentment, n’hi haura flors que trobo mes maques que altres, i doncs m’agradaran mes que les altres, i flors que trobo mes lletjes que les altres, doncs m’agradaran menys que les altres.

    Jo crec que tot es subjectiu, no n’hi ha cap absolut i cadascu te el dret de gaudir d’una cosa o d’altra. Si una cosa t’agrada, la veuras maca, si no, et semblara lletja, tot i que per a uns altres ulls tal cosa no sigui ni lletja ni maca, sino insignifiant. Els gustos no es poden discutir, o t’agrada, o no! I s’han de respectar les preferencies dels altres si vols que es respectin les teves, aixo es tot.

    P.S.
    Un B.P. molt tonto tambe es pot considerar lleig i per tant digne d’estar tret de la pel-licula. 😉

    • Bé, Ahse,
      llavors comparteixes el criteri del meu amic. Allò que et sembla guapo sempre t’agradarà i pel contrari mai et podrà agradar una cosa que no et trobis maca.
      P.D. Encara que admeto que B.P. és guapo, segueixo pensant que no m’agrada gens i quasi sempre el trobo tonto en les pel•lícules. Per mi, el poden treure de totes. 😉

      • A veure, no sé si m’has entes.
        Jo dic:
        “la cosa x t’agrada, per tant per a tu la cosa x és maca”
        “la cosa y no t’agrada, per tant per a tu la cosa y és lletja”.
        Jo no dic:
        “la cosa x és guapa, per tant la cosa x t’agrada”
        “la cosa y és lletja, per tant la cosa y a tu no t’agrada”,
        ni molt menys:
        “la cosa x és guapa, per tant la cosa x t’hauria d’agradar”
        “la cosa y és lletja, per tant la cosa y a tu no t’hauria d’agradar”!
        Tot al contrari, insisteixo que això que agrada o no agrada és una funció continua de l’espai, el temps i la persona, que és una cosa subjectiva, no hi ha absoluts, no es pot generalitzar ni molt menys imposar un maco-absolut o lleig-absolut valid per a tothom. A més a més, suposant que vivim a un món virtualment lliure, s’han de respectar les preferencies de cadascú en quant sigui possible.

      • P.S.
        Jo crec que tant tu com el teu amic esteu una mica equivocats. Tu perquè intentes generalitzar i anomenar maques coses que no trobes que ho són, ell perquè opina que una cosa t’agrada perquè és maca, quan és justament al reves: una tal cosa t’agrada, per consegüent la trobes maca.

  2. Hola, un comentari curtet:

    Si d’una cosa, una persona, una flor o d’un animal penso que és guapa, estic considerant (jo) que està bé… Ara bé, en aquí s’acaba l’atracció. No en vull més. Està bé i prou.
    En canvi si m’agrada, o si penso que es guapa i a més m’agrada, el que passa és que en vull més, en el sentit que no em cansaré de trobar-me-les, de veure-les…

    N’estic d’acord. No tot el que considerem guapo, ens ha d’agradar.

  3. Considero que el concepte de bellesa és subjectiu, tot i així sí que hi ha un concepte social o cultural del què es considera bellesa actualment.
    Per tant el que crec és que quan un diu que una cosa és guapa però no li agrada, el que vol dir és que reconeix que una imatge respon als canons de bellesa que hi ha actualment, però no obstant això a aquesta persona no li agrada aquesta imatge.
    Trobo que és una situació bastant corrent, a mi hi ha moltíssimes imatges, persones i coses que no m’agraden i en canvi sé positivament que tenen la categoria social de Belles.

    • Bé Lolita has estat molt diplomàtica. Jo em refereixo en certa manera a això. Hi ha uns canons de bellesa preestablerts i si ens guiem per ells podem opinar sobre la bellesa d’una persona o cosa, sense que això impliqui que ens hagi d’agradar o desagradar per força. Jo vaig més enllà i puc dir que si aquests canons preestablerts, doncs, també puc fixar jo els meus propis canons i decidir si una cosa, malgrat trobar-la guapa, em desagrada i a l’inrevés. El meu amic considera la teva resposta un punt per a ell.

      • no sé si no m’he explicat o no t’entenc, però jo diria que diem el mateix, és clar que considero que puc fixar els meus propis cànons de bellesa, de fet és el que faig, la bellesa oficial sovint no coincideix amb els meus criteris, entre d’altres coses perquè no m’agrada tenir criteris preestablerts del que es consdidera bell.
        Quan una cosa s’anomena -“guapa” és perque`respon a la bellesa oficial .
        No he donat cap punt al teu amic perquè no penso com ell.
        Digue’m si ens hem entès…

      • Perfectament Lolita. És que el meu amic ho vol dur tot al seu terreny. Gràcies per la teva aclaració i francament, haig de reconèixer que estic encantada de la tava manera de pensar en aquesta questió.

  4. Estic amb tu, la bellesa és un concepte cultural i molt manipulable, deixant a part la subjectivitat que comporta. Tan sols cal veure les pobres nenes de 7 anys completament manipulades, totes diuen el mateix: La Miley és la més maca del món!!.

    Avui com a moltes altres consideracions, ja no cal pensar ni opinar, ja t’ho donen tot fet, tothom està ben encasellat i classificat i la bellesa no és precisament una excepció.

  5. punçet Says:

    Ho sento pel teu amic, però penso com tu. Reconèixer que una cosa et sembla guapa no està renyit amb que pugui no agradar-te. Hem de defugir dels estereotips. Tu dius “La meva percepció visual i el meu sentit de l’estètica” i amb això dones a entendre que apliques uns valors personals al concepte de bellesa, així pots separar perfectament allò que trobes guapo, d’allò que realment t’agrada. Per mi Sofia Loren ha estat una dona guapa, ara bé, no és el prototipus de dona que m’agrada.

  6. i jo em pregunto… que n’ha de fer el teu amic del què és maco per a tu i què no ??

    Cadascú tenim els nostres gustos i preferències…. i gràcies d’això !!! Sinó ja em diràs tu el que fariem els que no som com Brad Pitt !!!!! 🙂

    • Ja, ja, ja, Carquinyol, mmm no et vols mullar, eh? Doncs clar que cadascú te els seves preferències i s’han de respectar, però el tema aquest ha esdevingut font de polèmica entre el meu amic i jo i per això demanem la vostra opinió.
      Per cert, els que no sou com Brad Pitt ho teniu molt bé, al menys sota el meu criteri, doncs com he dit, el paio no m’agrada gens per molt guapo que se’l pugui considerar.

  7. Un qualsevol Says:

    Jo estic d’acord amb la Lolita, doncs és subjectiu, podem dir que una cosa és guapa segons les creences de la societat, però si realment aquestes les haguéssim de posar nosaltres, diríem que una cosa que no ens agrada és guapa?

    Puncet, crec que barreges diferents aspectes, dius que segons el teu criteri Sofia Loren ha estat una dona guapa, però que no és el teu prototipus de dona.
    Realment estàs valorant el mateix aspecte? Dius que es guapa, quin es l’aspecte que valores per dir que és guapa, el seu físic o perquè ho diu la societat? I per dir que no t’agrada, estàs valorant el mateix aspecte per dir que és guapa?

    Defugint dels estereotips que es puguin tenir a la societat, si hem de valorar amb els nostre propi sentit, direm que una cosa que no ens agrada és guapa? Perquè clar, per fixar que una cosa guapa no t’agrada, has de valorar el mateix aspecte.

    Per posar un exemple, i veure clarament la controvèrsia segons la societat on estiguem. Les famoses geishes de Japó, són el model ilídic pels japonesos, les dones més belles que hi pot haver.
    Perquè ells considerin això, tu has de pensar igual i dir realment que són guapes si realment no ho penses? No pots reconèixer que una cosa és guapa si realment no ho pensis, encara que ho pugui pensar una societat sencera.
    I ara pensem, en cas que estiguéssim allà, podríem arribar a pensar el contrari? O pensaríem que realment és el més bell que hi ha perquè forma part de la nostra societat?

    PD: Cal dir que només era per posar un exemple, amb això no vull dir ni que siguin guapes ni lletges, cadascú amb el seu criteri!

    • Suposo que els models idíl•lics són diferents en cada part del món i així, el que seria un prototip de bellesa al Japó, mai ho serà aquí. D’altra banda penso que o no m’explico bé o realment tinc un punt de vista equivocat. Posaré un altre exemple. Tinc una amic ( que no és pas l’altre co-causant d’aquesta polèmica. Només faltaria encetar una altra.) que me’l miro de vegades i penso que no es guapo, ho penso quan el miro i l’analitzo bé i malgrat tot m’agrada. M’agraden les seves imperfeccions i el seu aspecte en general.
      Per cert, el meu amic estarà encantat de llegir la teva resposta doncs, per una banda, opines bastant com ell i per altra banda, has parlat del Japó que és un país insigne per a ell.

    • punçet Says:

      Crec que la Sofia Loren és guapa. Ho crec firmement, però com ha opinat també el trt2009, aquí acaba l’atracció. No m’agrada per mí. La puc contemplar i gaudir del seu aspecte i prou. Per mí, reconèixer la bellesa d’una persona és un gest físic i superficial, per això no em costa reconèixer que Sofia Loren és bella, ara bé, el concepte agradar és una cosa més fonda que traspasa allò estricatment superficial, per això busco més profunditat en els coses que m’agraden. És ben fàcil doncs entendre que no sempre el que trobo guapo m’ha d’agradar.

  8. Ayna Dalmau Says:

    Jo penso que cadascú te la seua particular forma de valorar ses gustos. M’ha agradat el que ha dit ara el Punçet, que opinar que una cosa o persona sigui guapa és una cosa més superficial i visual com també ha opinat la Zillahh, però quan diem que una cosa ens agrada, com a poc en el meu cas, ens referim a un agrado profund, algo que va més enllà de lo visual i arriba al cor. Després cada un deurà tindre els seus criteris i mesures i el que per mi es verd per un altre serà groc, però no trobo que dir que una cosa malgrat ser guapa no ens agradi, sigui res contradictori.

  9. zillahh Says:

    Gràcies també per la teva opinió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: