Arxivar per Juny 6, 2010

La clau de la felicitat

Posted in General with tags on Juny 6, 2010 by Natàlia Muñoz

Què és la felicitat?

A què aspirem realment quan desitgem la felicitat?

Si fem un repàs al que han opinat els considerats grans filòsofs i pensadors, al llarg de la història, veurem que ni ells mateixos es posen d’acord en el significat del concepte “felicitat”.

Epicur, com a pare de l’hedonisme, creu que la felicitat prové dels plaers, gaudir-ne de la calma espiritual  (ataràxia) i evitar els dolors (aponia).

Aristòtil identifica la vida feliç amb la bona vida i, per ell, una cosa és la conseqüència de l’altra.

Sao Yung és concloent i diu què la seva felicitat radica en el fet de ser humà i no animal.

Sèneca opina què tota vida feliç és perfecta i per tant una vida feliç no ha de tenir cap carència.

Kant defensa  què la felicitat és un ideal de la imaginació i no pas de la raó.

Nietzsche diu què l’asseveració de que l’home aspira a la felicitat és un miratge de la moral.

Froid està convençut  que la felicitat és una cosa merament subjectiva.

Erik From pensa que ser feliç consisteix en aprendre a “ser” .

Palop creu què aquell que espera que la felicitat vingui dels altres sempre serà un desgraciat.

R. Polín conclou que la felicitat és troba en les coses que es projecten i es pensen de cara al futur.

Pels estoics, la felicitat no es busca ja que està en mans del destí.

Pels humanistes,  la felicitat és l’excel·lència  absoluta en l’art de viure.

Totes aquestes interpretacions referents a la felicitat em semblen, ara mateix, rebuscades i complicades. Les puc entendre totes i cadascuna. Segurament en totes elles hi ha una part de certesa i malgrat tot, quan més miro dins meu, més m’allunyo del significat de totes elles. La felicitat total, complerta, és una utopia. La felicitat són moments, porcions de temps, retalls guanyats a la vida. D’altra banda algú creu que l’home podria subsistir en un estat de felicitat eterna? Tot allò que acaba esdevenint una constant deixa de satisfer-nos. L’ésser humà no està preparat per assolir la felicitat plena. Està física i mentalment incapacitat. Necessita estigmatitzar els seus sentits amb diferents sensacions totalment oposades.

Un riure, la pluja, una flor que s’obre, un petó, un sentiment, una paraula, un nadó, la lluna, els teus ulls, una mare, un amic, un amor…

I per vosaltres, què és la felicitat?