Sense somnis…
Deixa’m somiar. Malgrat que els somnis no alimentin el cos ni omplin de calidesa el cor…Deixa’m viure moments d’evasió i obrir les ales i enlairar les molècules del meu ésser. Dius que els somnis maten la realitat. Dius que els somnis m’enganyen i m’allunyen de tot allò tangible. Deixa’m somiar perquè…si perdo els somnis, què em queda?
Zillahh 
Mai 31, 2010 a 10:54 pm
Somiar somiar sense parar…
Estic d’acord amb E. Roosevelt “el futur pertany als quii creuen en la bellesa dels seus somnis”
jo hi vull creure
Juny 2, 2010 a 7:14 pm
Jo també Lolita, vull creure i vull viurel’s.
Mai 31, 2010 a 10:56 pm
Si perds els somnis, no en queda res. 😦
Juny 2, 2010 a 7:15 pm
Ahse, els somnis els puc moldejar a voluntat, la realitat, no obstant, fa el que vol de mi…
Juny 2, 2010 a 9:14 pm
No t’ho creguis, eh!? La realitat no pot fer el que vulgui de tu si saps resistir-ne!!
(I els somnis tampoc no es poden moldejar de qualsevol manera… Hi ha un cert punt on agafen camins seus dels quals és difícil treure’ls. Has de vigilar què somnies!)
Juny 4, 2010 a 7:04 pm
Uixxx quasi m’has fet por i tot Ahse. :S jeje
Mai 31, 2010 a 11:11 pm
La realitat no existeix, lo únic que hi ha son somnis.
Mai 31, 2010 a 11:19 pm
Vols dir “la realitat no existeix si l’anomenatinutil no la mira”, oi?
Juny 2, 2010 a 7:14 pm
Miki, acabes d’escriure una gran veritat.
Mai 31, 2010 a 11:18 pm
Val més viure de segons quins somnis que no pas de segons quines realitats.
Juny 2, 2010 a 7:16 pm
Hi han somnis que et poden fer riure i realitats que només colpejen.
Juny 1, 2010 a 9:44 am
Hi ha gent que la realitat és tant forta i punyent que ja no somia. En certs aspectes d’aquest món somiar és un luxe nostre, un luxe gratuït que ens fa vibrar, que ens motiva.
Juny 2, 2010 a 7:18 pm
Els somnis són una evasió i de vegades aquesta evasió és justament la que ens ajuda a enfrontar la realitat.
Juny 1, 2010 a 9:10 pm
Aquesta melodia em du molt lluny, en l’espai i en el temps, potser algun dia la podré recordar amb un somriure… ara és una espècie d’esqueix a la pell que intenta tapar-se…
un petó bonica
Juny 2, 2010 a 7:19 pm
Doncs, Diurff, espero que arribi aviat el dia en que la puguis recordar amb un gran somriure. Gràcies per venir. 🙂
Juny 3, 2010 a 7:42 pm
Jo mai recordo els meus somnis, snif snif! Segur que son interessantíssims!
Juny 4, 2010 a 6:56 pm
Una veritable llàstima que no ens puguis delectar amb aquests interessantíssims somnis. Segurament tampoc seriem capaços de resistir-ho. 🙂