La degeneració del XXI
Avancem i degenerem. Prosperem i retrocedim. Creixem i minvem. Tenim i llancem. Humanitzem i maltractem. Multitud i solitud. Estimem i oblidem. Sentim i ignorem. Toquem i embrutem. Vivim i destruïm.
Miro al voltant i no hi ha promeses. La multitud ha perdut el nord. Massa immersos en el circ de viure sense pensar en necessitats alienes. Domesticats per la materialitat vana i supèrflua. Trepitjant indolentment tot el que degoteja esperança. L’evolució no s’atura. Les generacions es succeeixen i un bri d’amor ja no és suficient. Ser ésser humà és delicte perquè només l’ésser humà es deleix destruint. El raciocini ens abandona, la degeneració ens domina.
Una mà sense una altra mà, no farà futur. Jo poso la meva mà…
Zillahh 
Mai 17, 2010 a 8:13 pm
És trist i una mica apocalíptic tot això que dius, però hi ha molt de veritat. La raça humana s’està carregant al planeta i a ella mateixa. Jo també poso la meva mà.
Mai 17, 2010 a 9:44 pm
Doncs… molt lletjes les fotos! 😦 Però és veritat. I diria que tampoc és d’aquest segle l’abandon del raciocini – mira l’història, està plena de barbaritats.
La qüestió és on posar la mà. (No sigui el cas que de l’altre costat en rebis un cop de puny)
Mai 18, 2010 a 7:39 pm
Tens raó Ahse, de l’altra banda ves a saber si ens donen un cop de puny, però amb tot i això s’ha d’arriscar. 🙂
Mai 17, 2010 a 10:02 pm
M’agradaria contradir-te, dir-te que no ho veig com tu, però la veritat és que a cap de les frases li falta raó… hem perdut el nord i de fet en aquests moments sembla que a tothom se li enfoti saber on és el nord,i tant se val anar cap al sud o cap a l’est…
Abans em semblava tenir clar quines eren les mesures que calia pendre, ara la veritat és que ja no ho tinc clar, potser perquè el canvi ha de ser tan immens que em costa imaginar-me l’itinerari.
Ja som més mans, aquí la meva..
Mai 18, 2010 a 7:41 pm
El canvi és immens i de vegades sembla que impossible, però jo vull creure que hi ha sortida.
Mai 17, 2010 a 10:45 pm
Quina humanitat tant poc humana… sento vergonya pel món que han/hem construït. Tot el que toquem ho destruïm, tot és mercaderia.
Mai 17, 2010 a 11:18 pm
Però així és com han aconseguit fer-nos. Educar-nos en el materialisme i l’egoisme per acabar sent en el millor. Res més importa.
Mai 18, 2010 a 7:46 pm
Justament això de que tot esdevingui mercaderia és el més tràgic de tot. Tot es bo per comerciar, fins i tot, les persones i els seus sentiments.
Mai 18, 2010 a 2:09 pm
La humanitat ha avançat, no n’hi ha cap dubte. En els temps dels romans, civilització de qual en va sortir la nostra, també devien dir el mateix de que cada cop anaven més malament i de que perdien la humanitat i els valors. A l’edat mitjana, tot i que ara sembla tant bonica gracies a les fires medievals, et mories per un refredat i tothom passava de tu, tot era miserable i fosc i estaven tots amençats per la ira de Déu i del senyor feudal.
Durant tota la història de la humanitat hi ha hagut gent passant gana, morint malalta, injusticies, crueltats i deshumanitat.
La diferència amb l’abans és que ara som més conscients de tot el que passa, i també perquè passa. La unica constant que es manté és que continua passant el mateix sense que a part d’enviar ajuts i escriure articles poca cosa més podem fer.
Mai 18, 2010 a 7:49 pm
Tens raó. Però ara també tenim molts més recursos per evitar moltes de les situacions catastròfiques que amb tota permissivitat, preferim ignorar.
Mai 18, 2010 a 10:51 pm
Zillahh ves a dormir, que demà tornarà a sortir el sol…. Quan t’aixequis mira’t al mirall i dòna gràcies per poder començar un nou dia. Surt al carrer i saluda amb un radiant bon dia al primer vianant que passi. Demana un café amb menys sucre que de costum i plany el pobre cambrer per ser de l’equip que ha perdut la lliga. I continua el teu dia amb alegria, que si tothom fa com tu demà al vespre el post que escriuràs serà totalment diferent…
Visca la vida coi! Que ja arriba l’estiu i tot això que ens està passant no passa a ningú més…
Mai 19, 2010 a 10:10 pm
Sempre surt el sol i veure nèixer un nou dia és tot un miracle pel qual donar gràcies. 🙂
Mai 19, 2010 a 10:53 pm
Bonic exemplar de Saturnia piri… sempre m’han agradat les papallones.
Mai 19, 2010 a 7:19 pm
Has de saber que la falera per la destucció del medi li ve l esser humà de lluny! Si jo t’expliqués la quantitat d’espècies extingides al Paleolític Superior (25.000 aC) fliparies!
Per cert: has de saber que soc un ferm defensor de la joventut actual, com ja vig deixar clar en aquest post: http://glamboy69.wordpress.com/2010/01/12/apologia-de-la-juventut-actual/
Ho dic per la extranya interpretació que vas fer del meu post…
Mai 25, 2010 a 3:17 pm
Jo sóc de les que penso que l’èsser humà sempre ha sigut bo i dolent, no és ara que el món s’enfonsa, o si més no, no més que abans… per canviar hem de ser conscients d’on som. Però també també de fins on hem arribat… res és blanc o negre, vivim en un món de fantàstics i meravellosos grisos.
Un petó bonica