Allò que és vertader

“No hi ha ni pot haver més que dues vies per la investigació i el descobriment de la veritat”

Francis Bacon afirma que, només de dues maneres es pot arribar a l’ assoliment de la veritat i està convençut que aquestes dues vies són: la primera, segons ell,  és la que partint de l’ experiència i dels fets i derivada dels principis generals, jutja i estableix un seguit de lleis secundàries. La segona és la que a partir de l’experiència i dels fets dedueix les lleis i les eleva progressivament als principis generals. En Bacon opina, que aquesta última és la vertadera però que mai no s’ha posat en practica.

Totes dues maneres semblen molt semblants a simple vista, però si ens aturem a analitzar-les és fàcil veure que els camins per arribar a cadascuna són bastant oposats. La primera passa ràpidament pels fets i l’experiència, la segona fa de ells un estudi profund. Parlant de forma clara, el que en Bacon vols dir és que podem veure la veritat com una fita a aconseguir i arribar a ella, o bé de la manera més ràpida possible i sense parar gaire atenció, ni treure un aprenentatge de tot allò que trobarem en  el camí que ens conduirà a la veritat, o bé podem assolir aquesta mateixa veritat d’una forma més lenta i treien un aprenentatge intens de tot el procés que ens ha portat a la veritat.

Bacon diu que tot el procés que ens fa arribar a la veritat es basa en lleis familiars a la naturalesa i les divideix en: Prenocions de la naturalesa i Interpretacions de la naturalesa. Les prenocions es derivarien d’un reduït numero de fets i estimulen més la imaginació, les interpretacions és recullen de fets molt variats i diversos i no impressionen tant l’esperit com les prenocions. Al meu entendre, Bacon conclou dient que malgrat tot,  en el camí que duu a la veritat es poden establir certs  errors d’interpretació i que amb el pas del temps poden esdevenir ja part de la naturalesa mateixa i del esperit. Crec que amb això ens està dient que no sempre el camí a la veritat estarà lliure de senyals errònies,  encara que estiguin integrades en un concepte que ens assembli fiable.

Jo senzillament penso que la veritat és relativa, utòpica i subjectiva. La realitat és modelable i cadascú l’adapta  a les seves necessitats del moment. La veritat és un medicament pel cos i l’ànima. De vegades és amarg i costa de pair. De vegades és dolç i ens eleva els sentits. Però sempre és necessari  per guarir de la ignorància i la falsedat.  Si pensem que estem envoltats de ignorància i falsedat, és fàcil veure on ha quedat el concepte de la veritat.

Anuncis

10 Respostes to “Allò que és vertader”

  1. Jo també penso que la veritat és relativa i subjectiva. Cadascú opera basant-se en un model intern del món, per tant la realitat d’un pot no tenir res a veure amb la realitat de l’altre. Totes dues són vàlides dins el seu context, i han d’anar acompanyades pel tal context per poder entendre’s. Aquesta és també una de les coses que qualsevol programador ha d’entendre per poder escriure programes decents: no es poden treure les coses del seu context. 😀

    • Si ahse. I cadascú sent la seva veritat com única i veritable. De vegades, pel fet que social i culturalment estem conformats a veure els coses d’una determinada manera, tendim a considerar evidents coses que poden no ser-ho i que a més poden distorsionar la nostra manera d’apropar-nos a la veritat, però tot i així pensarem que estem en disposició d ela veritat.

  2. Uff que postmodernista idealista!! No, no, no! Aquest relativisme és el que fan servir els que neguen l’holocaust i la prehistòria! LA ciència és La Veritat, i aquesta sorgeix d’una dialèctica entre teoria i empiria.

    La matèria existeix, és objectiva i anterior a tota idea i forma de pensament! Els sentits no ens enganyen, si els discursos alienadors

    • Bé, Arqueòleg, jo sóc una noia de ciència. Crec en la veritat de la ciència. Però considero que la ciència sigui tota la veritat, ni que respongui a totes les preguntes. No sóc seguidora de la metafísica, tot i que el “tros de cera d’abella” de Descartes és una bona mostra de com ens enganyen els sentits. Tampoc els neopositivistes tenen la veritat excelsa a les seves mans i per rematar crec que no en tinc res de postmodernista idealista. Un bon científic sap que per trobar allò que cerca ha d¡obrir la seva ment a tot un ventall de possibilitats, moltes de elles , en el passat, ni la pròpia ciència les va acceptar com a veritables. Així doncs la ciència, avui dia, encara no disposa de totes les veritats. I moltes d’aquestes veritats confirmades com a tal, no disposen tampoc de l’explicació purament raonada de com van esdevenir veritables.

  3. jo no crec que existeixi una veritat única, cadascú té la seva, percebem la realitat amb els nostres sentits, la realitat passa pels nostres filtres i sovint el que entenem dels altres i el que ens han dit, no són la mateixa cosa.
    Des d’aquest punt de vista, la veritat que ens arriba dels altres la podem rebre d’una manera més positiva o més negativa segons l’estat d’ànim, i en canvi la veritat continuarà sent la mateixa.
    A vegades tinc la sensació de pasar-me la vida cercant-la i no trobant-la mai, és com l’aigua, s’escapa de les mans.

    Quant al comentari de l’arqueòleg, no crec que la ciència sigui la veritat sinó una de les possibles veritats, d’altra banda científicament es podrien demostrar hipòtesis contradictòries seguint criteris semblants.

    Hi ha un vers d’en Serrat que diu: “no importa la verdad lo que no tiene es remedio…” tot i així sempre la buscarem…

    • Estic amb tu, Lolita, sobre tot amb el que li has contestat a l’Arqueòleg. Aquesta sensació de recerca perenne de la veritat també la tinc jo i penso que t’hi acostes però que mai la trobes, per això he dit en el post que per mi és una utopia.

  4. què és veritat? què és mentida? què és el bé? què és el mal? Totes aquestes definicions poden canviar depenen dels contextes socials que en que es movem… allò què és veritat per a uns no ho és per als altres i allò que està bé per a uns altres pels de més enllà és el més terrible dels pecats.

    Mentre no es tinguin uns eixos fixats qualsevol d’aquests conceptesés difús. Ara bé, hem de recordar que som humans i que aquesta condició fa que fixem unes certes variables de la qüestió, el que fa, al seu temps, que determinades coses en determinats camps no deixin gaire marge a la relativització, tot i que a alguns els interessi que no sigui així.

    PS: Gran Francis Bacon, gràcies a ells els entrepans de formatge són molt més atractius 😛 😛

  5. Cdascú a través del que rep es conforma la seva veritat, una veritat modificable, inestable. La ciència, el diàleg, l’experiència, ens apropa a aquesta veritat, diferent per a cadascú.

    I a partir dels coneixemnts, cadascú actúa en conseqüència.

  6. punçet Says:

    Gran Descartes i gran reflexió el seu -Tros de cera d’abella-. Francis Bacon te força raó en els seus plantejaments, però la seva veritat de llavors, ja no és la veritat del moment actual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: