Arxivar per Mai 6, 2010

SEMPRE

Posted in General with tags on Mai 6, 2010 by Natàlia Muñoz

Un pany de llàgrimes. Res de llàstima perquè detesto la compassió.

No obstant, vull fer un crit silenciós, obrir la carn de l’esperit amb les mans damunt del teclat, tastar cadascuna de les sensacions desesperants que brollen de la meva pell. No entenc les paraules. No entenc el moviment dels llavis. No conec la gent. El sol escalfa radiant el meu front, llueix el riure i el cor vol esclatar de joia i a l’hora, es projecta l’ombra a l’esquena i refreda i oprimeix i glaça allò que començava a reviure. No entenc els silencis. Puc estimar des de cada una de les fibres del cos i odiar amb cada cèl·lula del mateix. Però el meu reflex s’ha perdut per sempre de la teva mirada. No tornaré a sentir la teva presència. Fet d’humilitat, de senzillesa, vestit d’austeritat i farcit d’amor. Impossible esborrar les teves ensenyances. Necessari preservar el teu record. Com un ocell màgic i viatger, avui, has aixecat el vol. Sempre. Allà on estiguis. Sempre.