Perquè en posseir-ho volem canviar allò que ens agradava?

Quina pregunta més absurda deuen pensar alguns. I malgrat tot és així. Reflexionem . Tots en un moment o altre de la nostra vida hem pretès  imposar el nostre criteri, no perquè sigui més fidedigne, si no perquè és el nostre criteri. Però hi ha aspectes de la vida en què el fet de voler canviar la forma de ser o de pensar d’una altra persona va més enllà. Avui, ara, em vull centrar en el concepte de parella. Ridícul, direu, i més encara sí qui exposa el tema és una persona de disset anys, sense experiència ni món. Però abans d’engegar-me, llegiu-me.

“Ella era vital, natural, intel·ligent. A ell li agradava veure-la relacionar-se amb la gent. Era oberta i sociable. A ell li va encantar descobrir que a ella li agradava jugar a tenis i mirar partits de futbol. Era encisadora, riallera i caminava de forma molt femenina i sensual. Ell, senzillament, va embogir per ella. Tan bon punt la va veure és va sentir atret i en descobrir com era veritablement, es va enamorar. No va ser gens fàcil conquistar-la. Van fer falta molts mesos perquè ella confiés en ell i un any i mig perquè acceptés tenir relacions formals.

Passat un temps ella havia perdut la seva vitalitat, ja no era una persona oberta i menys encara sociable. El seu rostre havia adoptat un posat seriós, el somriure havia fugit dels seus ulls. No jugava a tenis mai, de fet no sortia gaire ni tenia il·lusions. En el seu cap només habitaven les paraules que havien esdevingut el verí de la seva ànima d’un temps ençà:

–          Amor, no està bé que quedis tan sovint amb els teus amics, recorda que ara em tens a mi. Sóc el teu xicot.

–          Maca, no trobes que et passes una mica quan rius d’aquella manera i hi ha homes al davant? Poden pensar que els provoques. Sigues més discreta.

–          Escolta! Tu trobes normal anar pel carrer movent d’aquesta manera el cul?

–          Que ja no tens dotze anys per anar a jugar a tenis. O perquè ho fas? Perquè tots et vinguin a mirar les cames? No m’agrada. No vull que ho facis més.

En un gest desmotivat va acabar de ficar la seva última pertinença a la maleta. Un cop sortís per la porta no tornaria mai més a aquell lloc, però sabia que es deixava enrere un tros de vida.”

En voler canviar allò que pertany a una persona, allò que té una essència i que com a tal ens agrada, traïm  els sentiments, la confiança  i l’amor. Ens aboquem a l’oblit.

Estimar no és sols acceptar a un altre tal com és, si no demostrar-li com ens agraden les seves virtuts i com respectem les seves falles.

Advertisements

17 Respostes to “Perquè en posseir-ho volem canviar allò que ens agradava?”

  1. Doncs jo diria més aviat que a ell no li agradava gaire veure-la relacionant-se amb la gent (potser li semblava una perdúa de temps), mostrant-se oberta i social amb tothom (segur haurà pensat que la nena no tenia criteri), veure-la jugant tenis amb faldilletes curtes i potser amb els pits saltant, moure’s el cul sensualment mentre tothom la vegés i flirtejant amb els disponibles. Ja saps, hi ha homes que volen dones discretes i homes que volen dones obertes. Cadascú pot equivocar-se a l’hora de fer la tria, però després d’un temps els 2 s’adonaran que… la tria no val.

  2. Correcte Ahse, però hem de sapiguer al menys el que estem disposats a tolerar i el que no. Mai voler canviar la forma de comportar-se d’una altra persona.

    • No tothom ho sap tot des del principi, eh? Segurament al tal ell li va venir molt bé que ella semblava oberta i sociable, perquè d’aquesta manera apropar-se d’ella resultava molt més fàcil. Segurament li van semblar invitadores les rialles, la forma de caminar pel carrer i les cames nues d’ella mentre jugava al tenis. Un cop arribats a una relació doncs… l’home de cop obre els ulls i s’adona que ella no era així només amb ell, sinó amb tothom! I, essent segurament una persona més seriosa, es va adonar que no li queia bé que ella fos així amb tothom. Amb ell sí, amb els altres no! No sé si em pots entendre, però la majoria de la gent té una manera de comportar-se amb la parella i una altra amb la gent, i és bastant normal, en el fons. No et permetràs qualsevol cosa amb tothom, no voldràs segur atreure a tothom, no podràs riure amb tothom, i no et passaràs més temps amb els amics que amb la parella, no?

  3. Ostres, no n’havia vist el video! Molt bo!! 😀

  4. punçet Says:

    Un cop tenim la possessió d’allò que ens ha seduït, volem tenir l’exclusivitat per tal que allò que ens va conquistar no pugui conquerir a tercers. Volem les mateixes coses que ens van enamorar però només en privat. Res de demostracions externes. És una actitud mesquina i tant homes com dones n’abusen sovint. Amb el vídeo m’he fet un fart de riure.

    • Em sembla que ho expliques molt millor que jo. 😀

      • punçet Says:

        Reconec que fa molt de temps vaig tenir un comportament semblant al que descriu la Zillahh, no tan extrem, si de cas. La vaig perdre a ella i em vaig sentir un indesitjable. Allò em va servir per aprendre.

  5. Jo que soc un nouvingut aprenent a la monogàmia, després d’haver passat per un cicló de promiscuïtat, hi han coses que encara no entenc i que espero no em contaminin! Una parella és un acord mutu no una imposició esclavista!

  6. Per mi, una parella, també ha de ser un acord mutu entre iguals, però lamentablement encara hi ha masses imposicions esclavistes.

  7. L a veritat és que no sé per què volem canviar la persona que ens agrada , si la canviem ja no serà la mateixa persona i no ens podran agradar totes les coses que abans ens enamoraven, és contradictori actuar així.
    A més a més potser tractem millor a qui no tenim que a qui tenim, potser si fossim conscients que mai ningú és propietat nostre ,i que ningú és de ningú , potser llavors respectaríem més l’altre perquè l’hauríem de seguir conquerint indefinidament.

  8. Si canviessis els papers d’ell i ella et podria dir que em sona moltíssim el relat que acabes de contar…

  9. anomenatinutil Says:

    m’has
    fet
    entristir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: