Arxivar per Mai 4, 2010

Perquè en posseir-ho volem canviar allò que ens agradava?

Posted in General with tags on Mai 4, 2010 by Natàlia Muñoz

Quina pregunta més absurda deuen pensar alguns. I malgrat tot és així. Reflexionem . Tots en un moment o altre de la nostra vida hem pretès  imposar el nostre criteri, no perquè sigui més fidedigne, si no perquè és el nostre criteri. Però hi ha aspectes de la vida en què el fet de voler canviar la forma de ser o de pensar d’una altra persona va més enllà. Avui, ara, em vull centrar en el concepte de parella. Ridícul, direu, i més encara sí qui exposa el tema és una persona de disset anys, sense experiència ni món. Però abans d’engegar-me, llegiu-me.

“Ella era vital, natural, intel·ligent. A ell li agradava veure-la relacionar-se amb la gent. Era oberta i sociable. A ell li va encantar descobrir que a ella li agradava jugar a tenis i mirar partits de futbol. Era encisadora, riallera i caminava de forma molt femenina i sensual. Ell, senzillament, va embogir per ella. Tan bon punt la va veure és va sentir atret i en descobrir com era veritablement, es va enamorar. No va ser gens fàcil conquistar-la. Van fer falta molts mesos perquè ella confiés en ell i un any i mig perquè acceptés tenir relacions formals.

Passat un temps ella havia perdut la seva vitalitat, ja no era una persona oberta i menys encara sociable. El seu rostre havia adoptat un posat seriós, el somriure havia fugit dels seus ulls. No jugava a tenis mai, de fet no sortia gaire ni tenia il·lusions. En el seu cap només habitaven les paraules que havien esdevingut el verí de la seva ànima d’un temps ençà:

–          Amor, no està bé que quedis tan sovint amb els teus amics, recorda que ara em tens a mi. Sóc el teu xicot.

–          Maca, no trobes que et passes una mica quan rius d’aquella manera i hi ha homes al davant? Poden pensar que els provoques. Sigues més discreta.

–          Escolta! Tu trobes normal anar pel carrer movent d’aquesta manera el cul?

–          Que ja no tens dotze anys per anar a jugar a tenis. O perquè ho fas? Perquè tots et vinguin a mirar les cames? No m’agrada. No vull que ho facis més.

En un gest desmotivat va acabar de ficar la seva última pertinença a la maleta. Un cop sortís per la porta no tornaria mai més a aquell lloc, però sabia que es deixava enrere un tros de vida.”

En voler canviar allò que pertany a una persona, allò que té una essència i que com a tal ens agrada, traïm  els sentiments, la confiança  i l’amor. Ens aboquem a l’oblit.

Estimar no és sols acceptar a un altre tal com és, si no demostrar-li com ens agraden les seves virtuts i com respectem les seves falles.