Arxivar per Mai, 2010

Sense somnis…

Posted in General with tags on Mai 31, 2010 by Natàlia Muñoz

Deixa’m somiar. Malgrat que els somnis no alimentin el cos ni omplin de calidesa el cor…Deixa’m viure moments d’evasió i obrir les ales i enlairar les molècules del meu ésser. Dius que els somnis maten la realitat. Dius que els somnis m’enganyen i m’allunyen de tot allò tangible. Deixa’m somiar perquè…si perdo els somnis, què em queda?

Anuncis

The name of the wind

Posted in General with tags on Mai 27, 2010 by Natàlia Muñoz

Avui toca recomanar un llibre de lectura. Fa pocs dies l’he acabat de llegir i m’ha deixat una sensació francament agradable, a més de proporcionar-me un bon grapat d’hores de fantasia, màgia i profundes sensacions.

El nom el vent és una novel·la de fantasia escrita per Patrick Rothfuss, escriptor nord-americà i professor adjunt de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Wisconsin. Va ser publicada per primera vegada a Estats Units en 2007 i al maig del 2009 a Espanya.

El Nom del Vent és la primera novel·la de Rothfuss. La crítica del seu país ha equiparat la seva obra amb la de grans escriptors com a J.R.R Tolkien, Ursula K. Li Guin i George R.R. Martin, però destacant la seva originalitat. Forma part de la trilogia “Crònica de l’assassí de reis” que consta de dues novel·les més encara no publicades titulades “la por de l’home savi” i “Les portes de pedra” (títol de l’última no definitiu).

L’obra es desenvolupa en un món imaginari i narra la història de Kvothe (pronunciat “cuouz”), mag, músic, aventurer i un personatge llegendari. Usant el nom de Kote per ocultar la seva veritable identitat, regenta una apartada posada cridada Roca de Guia acompanyat de Bast, el seu aprenent. Fins que un dia Devan Lochees, un autor interessat a escriure les biografies de les figures més importants del seu temps i conegut com a “Cronista” li reconeix i li suplica que li reveli la seva veritable història, al que Kvothe finalment accedeix, amb la condició de fer-ho en tres dies.

“He robat princeses a reis agònics. Vaig incendiar la ciutat de Trebon. He passat la nit amb Felurian i he despertat viu i entenimentat. Em van expulsar de la Universitat a una edat a la qual a la majoria encara no els deixen entrar. He recorregut de nit camins dels quals uns altres no s’atreveixen a parlar ni tan sols de dia. He parlat amb déus, he estimat a dones i he escrit cançons que fan plorar als bards.

Em dic Kvothe. Potser hagis sentit parlar de mi.”

Sakura Sakura

Posted in General with tags on Mai 24, 2010 by Natàlia Muñoz

No calen paraules quan tenim la música per extasiar els sentits. Tanca el ulls i visiona amb els ulls de l’ànima tot allò que el cor amaga.

月との愛はなく ならない成長

“La lluna i l’amor quan no creixen, minven”

Aphonopelma Seemani

Posted in Uncategorized with tags on Mai 21, 2010 by Natàlia Muñoz

Avui us presento una meravella de la natura. La taràntula de la foto es diu “kiki” i és una Aphonopelma seemani femella adulta. Pertany a la família Theraphosidae, és coneguda també com aranya zebra de Costa Rica  i des de fa quatre anys viu amb mi. És un animaló pacífic, discret i molt net. S’alimenta de grills i no necessita gaires atencions. Mantenint un grau d’humitat adient al seu terrari en té suficient. Les femelles d’aquesta espècie poden arribar a viure vint-i-cinc anys i fan d’una a dues mudes anuals, depenent de la seva edat, muden més sovint quan són joves i estan creixent. Veure com es desempalleguen de l’exosquelet vell per donar pas al nou, a més de tot un espectacle pels que hem tingut la sort de contemplar-lo, és un moment molt perillós en la vida d’una taràntula. Amb la muda de l’exosquelet són capaces de regenerar qualsevol membre o part del seu cos que hagi patit danys o amputació. Així poden regenerar des de potes, fins a quelícers.

Aquests fabulosos animals són un prodigi de la natura i és possible que en un futur, aprenguem coses del mecanisme que els hi permet la regeneració dels seus membres i les puguem aplicar a teràpies regeneratives en humans.

Sóc conscient de la fòbia que molta gent té a les aranyes, però potser és perquè hi ha un gran desconeixement del tema. Us convido a que intenteu mirar-les amb una miqueta de tolerància.

galería de imágenes

La degeneració del XXI

Posted in General with tags on Mai 17, 2010 by Natàlia Muñoz

Avancem i degenerem. Prosperem i retrocedim. Creixem i minvem. Tenim i llancem. Humanitzem i maltractem. Multitud i solitud. Estimem i oblidem. Sentim i ignorem. Toquem i embrutem. Vivim i destruïm.

Miro al voltant i no hi ha promeses. La multitud ha perdut el nord. Massa immersos en el circ de viure sense pensar en necessitats alienes. Domesticats per la materialitat vana i supèrflua. Trepitjant indolentment tot el que degoteja esperança. L’evolució no s’atura. Les generacions es succeeixen i un bri d’amor ja no és suficient. Ser ésser humà és delicte perquè només l’ésser humà es deleix destruint. El raciocini ens abandona, la degeneració ens domina.

Una mà sense una altra mà, no farà futur. Jo poso la meva mà…

Allò que és vertader

Posted in General with tags on Mai 10, 2010 by Natàlia Muñoz

“No hi ha ni pot haver més que dues vies per la investigació i el descobriment de la veritat”

Francis Bacon afirma que, només de dues maneres es pot arribar a l’ assoliment de la veritat i està convençut que aquestes dues vies són: la primera, segons ell,  és la que partint de l’ experiència i dels fets i derivada dels principis generals, jutja i estableix un seguit de lleis secundàries. La segona és la que a partir de l’experiència i dels fets dedueix les lleis i les eleva progressivament als principis generals. En Bacon opina, que aquesta última és la vertadera però que mai no s’ha posat en practica.

Totes dues maneres semblen molt semblants a simple vista, però si ens aturem a analitzar-les és fàcil veure que els camins per arribar a cadascuna són bastant oposats. La primera passa ràpidament pels fets i l’experiència, la segona fa de ells un estudi profund. Parlant de forma clara, el que en Bacon vols dir és que podem veure la veritat com una fita a aconseguir i arribar a ella, o bé de la manera més ràpida possible i sense parar gaire atenció, ni treure un aprenentatge de tot allò que trobarem en  el camí que ens conduirà a la veritat, o bé podem assolir aquesta mateixa veritat d’una forma més lenta i treien un aprenentatge intens de tot el procés que ens ha portat a la veritat.

Bacon diu que tot el procés que ens fa arribar a la veritat es basa en lleis familiars a la naturalesa i les divideix en: Prenocions de la naturalesa i Interpretacions de la naturalesa. Les prenocions es derivarien d’un reduït numero de fets i estimulen més la imaginació, les interpretacions és recullen de fets molt variats i diversos i no impressionen tant l’esperit com les prenocions. Al meu entendre, Bacon conclou dient que malgrat tot,  en el camí que duu a la veritat es poden establir certs  errors d’interpretació i que amb el pas del temps poden esdevenir ja part de la naturalesa mateixa i del esperit. Crec que amb això ens està dient que no sempre el camí a la veritat estarà lliure de senyals errònies,  encara que estiguin integrades en un concepte que ens assembli fiable.

Jo senzillament penso que la veritat és relativa, utòpica i subjectiva. La realitat és modelable i cadascú l’adapta  a les seves necessitats del moment. La veritat és un medicament pel cos i l’ànima. De vegades és amarg i costa de pair. De vegades és dolç i ens eleva els sentits. Però sempre és necessari  per guarir de la ignorància i la falsedat.  Si pensem que estem envoltats de ignorància i falsedat, és fàcil veure on ha quedat el concepte de la veritat.

SEMPRE

Posted in General with tags on Mai 6, 2010 by Natàlia Muñoz

Un pany de llàgrimes. Res de llàstima perquè detesto la compassió.

No obstant, vull fer un crit silenciós, obrir la carn de l’esperit amb les mans damunt del teclat, tastar cadascuna de les sensacions desesperants que brollen de la meva pell. No entenc les paraules. No entenc el moviment dels llavis. No conec la gent. El sol escalfa radiant el meu front, llueix el riure i el cor vol esclatar de joia i a l’hora, es projecta l’ombra a l’esquena i refreda i oprimeix i glaça allò que començava a reviure. No entenc els silencis. Puc estimar des de cada una de les fibres del cos i odiar amb cada cèl·lula del mateix. Però el meu reflex s’ha perdut per sempre de la teva mirada. No tornaré a sentir la teva presència. Fet d’humilitat, de senzillesa, vestit d’austeritat i farcit d’amor. Impossible esborrar les teves ensenyances. Necessari preservar el teu record. Com un ocell màgic i viatger, avui, has aixecat el vol. Sempre. Allà on estiguis. Sempre.