Hi ha lletres per les quals no calen afegits. Músiques que arriben al cor i deixen la llavor del seu missatge. Cançons fetes per perdurar més enllà de l’eufòria del moment. Persones que amb la seva presència donen sentit als dies.
Les lletres, les cançons i les persones estem unides per lligams infinits, fetes i desfetes mil cops, adaptades i reeditades per agradar, per conquerir…per sentir.
CAMINS
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Sopa de cabra
Zillahh 