Avui no col·laboro
Hi ha dies de rebel·lió. Dies amb ganes d’aturar el món i mantenir-lo en stand-by una eternitat. Dies, on la peresa, és indòmita i envolta i posseeix. Hi ha dies farcits de necessitats impossibles de saciar. Dies que turmenten i sacsegen les fibres més íntimes de l’ànima. Dies… Dies en que només una paraula pot fer esclatar la vida. Una paraula, aquella paraula…Dies en que senzillament es deixa d’existir per uns segons, per unes hores…
Que s’aturi el món un moment. Com diu en el poema Miquel Martí i Pol, persevero tossuda: no col·laboro.
Aquella paraula…
No col·laboro
..Fins al dia que vaig saber que no
plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:
vulgaríssimes llàgrimes que em queien
galtes avall i em donaven un aire
entre grotesc i màgic. Ara penso
que degué ser una trista descoberta,
la il·lusió perduda i tantes coses,
un món -quin món?- que esdevé inhabitable-
D’aleshores ençà, que jo recordi,
no he plorat, almenys dels ulls enfora,
ni he renegat, ni em mossego les ungles.
No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,
segueix sent inhòspit, però jo
persevero tossut: no col·laboro.
Miquel Martí i Pol, La pell de violí
Abril 24, 2010 a 7:34 pm
Entre Miquel Martí i Pol i el nou tema visual del bloc aquest article em sembla magnífic.
Abril 25, 2010 a 1:43 pm
🙂 Gràcies. De fet amb un poema de Martí i Pol tot sembla magnífic.
Abril 25, 2010 a 12:23 pm
Interessant poema! No sé si hauria de fer preguntes sobre la plantilla del bloc i quant de temps es quedarà.
Abril 25, 2010 a 3:08 pm
Jo trobo que la plantilla esta molt bé, la veritat, pero és que em confon una mica perque el Pons també la va utilitzar durant un bon temps i… especialment amb la lluna i els nuvols aquells dona una sensació estranya.
Abril 25, 2010 a 3:11 pm
P.S.
A més, els pensaments i les vivencies semblen ser més aviat d’una nit qualsevol, no pas d’un dia. 😉
Abril 26, 2010 a 11:00 am
Sí, que s’aturi el món un moment i deixem plegats d’existir uns segons, hi ha dies… que són així.
Abril 26, 2010 a 9:52 pm
Ostres, doncs jo si que col·laboraré. Molt bo el poema.
gener 30, 2013 a 9:38 pm
No acabo entendre el significat del poema. Algú em podria ajudar? 🙂