Roses amb espines

Un any més arriba Sant Jordi, diada festiva, popular, entranyable , plena d’entusiasme, d’amor. Un dia farcit de la cultura que ens regalen els llibres i de la tendresa i el colorit que exhibeixen les roses. Els carrers de totes les poblacions catalanes estaran inundats de gent ( si la meteorologia ho permet) que contemplarà les parades mentre rumia quina serà la novel•la més entretinguda o la flor més encisadora. Tot és ben fàcil, perquè es fa quasi sense pensar. És una d’aquelles coses que els éssers semblen portar inscrit al cervell de forma innata. La tradició mana comprar roses i llibres i la maquinària del consumisme s’ha de mantenir en funcionament. No gosaria jo ara, posar en tela de judici aquesta festa tan nostra i tradicional i no em sembla malament que, els qui ho vulguin, comprin llibres i roses fins i tot per al gos.
Ara bé, m’agradaria que a les persones que opinem com jo, no se’ns titllés de mentideres. Us preguntareu perquè dic això i es que, justament ahir, parlant amb un amic meu, va sorgir el tema de sant Jordi i li vaig comentar que a mi no m’agradaria que em regalessin una rosa. Ell es va mostrar absolutament escèptic i per més que vaig donar-li els motius i explicacions no s’ho podia creure. Això em va fer pensar bona part de la nit, entre d’altres coses perquè em vaig anar a dormir a les tres de la matinada, i vaig arribar a la conclusió de que hi han certs estereotips, que fins i tot persones de ment tan oberta com el meu amic, no es poden treure del damunt. A totes les noies els hi agrada que els hi regalin una rosa. Estereotip i prou!

El que a mi m’agrada és que pensin en mi qualsevol dia sense que sigui una data marcada en vermell en un calendari. Que em regalin un somriure pel pur plaer de fer-ho i sense que cap tradició ho mani. Que em portin a un camp i em regalin visualment totes les roselles dels sembrats i les malves dels marges dels camins a la primavera, els camps daurats de blat madur a l’estiu, les fulles seques i els boscos amb aroma a bolet a la tardor i les primeres flors d’ametller a la sortida de l’hivern. Per mi, res de flors decapitades en ares del consumisme o la tradició. Res de llibres un cop a l’any, quan, com tothom sap, els llibres s’haurien d’adquirir amb força més freqüència.

Però el que de veritat em fa detestar que em regalin roses és que, aquestes ,són una mentida. Van associades al perdó fàcil, al penediment reiteratiu i a la sang, doncs elles mateixes amb les seves espines són traïdores.

“Masses vegades ha plorat ella, masses vegades ha patit i no ha trobat consol, masses cops hauria desitjat una paraula amable o un gest afectuós i no ha arribat. I després un dia, perquè la tradició ho dicta, arriba ell amb una rosa i li dona. No li parla quasi, no cal, perquè la rosa ho diu tot i ell, de fet, no te gaire cosa a dir. Ella agafa la flor, la mira i no diu res, en gest mecànic la posa en un got amb aigua i pensa que és tard, molt tard i que les seves llàgrimes intestines no les pararà cap rosa de pètals de seda. Ella li donarà un llibre, de fet no sap ni el títol, l’ha comprat sense mirar gaire. La qüestió és que ell no s’enfadi. Serà un dia de treva, a l’endemà ja s’haurà acabat el dia de les tradicions.”

No vull que em regalin roses. No vull espines que m’enquistin l’ànima. No vull gestos buits de significat. Vull mirades que comuniquin, petons que fonguin, paraules que confortin i carícies que toquin el meu cor.

Roses no. Gràcies.

Advertisements

25 Respostes to “Roses amb espines”

  1. A mi em sembla molt bé la teva opinió, però penso que no totes les roses han de significar gestos buits. A mi m’agrada pensar que Sant Jordi és una mica com carnaval o com Nadal, que fas el que t’agradaria fer quotidianament però que la societat. pel que sigui, no acaba de veure “normals”.

    PS: I uns geranis amb el seus test i tot colen ?

    • jajaja Carquinyol, els geranis vius amb la seva torreta colen de meravella. En donar la meva opinió no he volgut generalitzar i no dubto que hi han roses i llibres que es regalen amb tot el sentiment. El que passa és que jo parlo des de la meva experiència més propera, que és la que m’ha fet veure les coses d’una forma potser un tant “sui generis”.

  2. No sé jo, eh? A mi em sembla bé que aquí hi hagi un 23 d’abril amb el mateix significat que aquell contagiós 14 de febrer yankee, i em sembla de meravella que la gent s’afanyi a mantenir-lo. És una tradició interessant i penso que (entre altres coses) us fa diferents a altres pobles, per tant jo crec que l’haurieu de mantenir. Evidentment, és molt estúpid pensar que amb una pobre flor tallada esboraries les vegades que algú ha plorat, ha patit sense trobar consol i ha desitjat una paraula amable o un gest afectuós que mai no ha arribat. Això no es fa perquè és més aviat un insult o mostra de menyspreu. Les roses son maques i es poden regalar per a alegrar la vista, però tampoc no cal passar-se. I tampoc no cal un dia especial per a regalar-ne – si és que algú de debo vol regalar.

  3. Mira quines fotos més maques té el Carquinyol al flickr:

    Cirerer roig

    No em diràs que els teus ulls no agraeixen a la natura per la bellesa que ens regala cada primavera! Jo tinc una tieta que regularment es compra flors al mercat, a vegades fins i tot va acompanyada pel seu marit però les flors sempre se les escull i se les compra ella. Les coses que alegren la vista van bé per treure’s l’estress de damunt. Potser els geranis te’ls pots regalar tu mateixa! 😉

    • Ahse, gràcies per l’enllaç. Molt maca la flor d’ametller. De fet adoro les flors, ja he dit en el post que m’agradaria que em regalessin camps sencers, visualment esclar.No és amb les flors ni amb les roses amb qui estic en desacord, si no amb la representació que se’ls atorga.

    • La representació jo diria que depen de cadascú. Per mi per exemple, acceptar flors d’algú que et molesta o que no et cau exactament bé és un error. Si t’han fet mal no ho arreglaran amb flors! Ara recordo una escena super-estúpida i alhora patètica, on jo em negava agafar un ram de flors i l’home insistia que les agafes: és que no volia “estar amb” aquell home i ell ho sabia, però estava provant tot tipus de coses sense sentit per convèncer-me. La gent sembla no adonar-se quines són les coses que realment importen. 😦

  4. A mi m’agraden les flors, m’agrada que em regalin roses… també per S. Jordi, ara bé, ……estic tan d’acord amb tot el que dius al text,m’agrada tant que algú encara hi vegi clar… perquè el que dius és la pura i real emoció de qui encara sent, jo també vull que pensin en mi els dies no senyalats i em regalin totes les roselles de la terra!

  5. Hola Zillahh… sóc nou al teu bloc, però avui m’he parat a llegir el teu post sobre Sant Jordi, i coi… m’he trobat amb que treus foc pels queixals… no serà que ets els drac i per això no vols roses? En qualsevol cas espero que si demà algú que no sap de la teva fòbia floral et regala una rosa, sigui plena de contingut…
    Bona diada.

    • Doncs benvingut al meu blog, que és la teva casa, Camaleó. Ara m’has fet recapacitar tu, eh? No vull donar la sensació de treure foc pels queixals, diguem que sóc intensa a l’hora d’expressar les meves opinions.Una rosa plena de contingut te de ser algu maco i segur que hi ha gent que te la sort de rebre-les. Jo no hi crec o senzillament desconfio. Gràcies per la teva visita.

  6. Jo sense permís… sense voler omplir buits, sense matisos, sense motius, sense raons… t’envio una rosa que imagino, just ara, en aquest instant.. segur que la pots veure oi? I si et provoca alguna cosa que s’acosti a un somriure ja em dono per satisfeta.

    …cap rosa pot subsitituir res, però tampoc res pot substituir una rosa…

    Un petó bonica!

    diurff

  7. Ostres, has canviat de plantilla…

    Justament he passat per una floristeria: en tenien pots amb roses i inevitablement he pensat en tu. I si demà et regalarien un pot de roses? 😀

  8. A mi la part de la rosa es la que més em sobra!! Peró aixó de consumir cultura ho trobo molt adeqüat, es una tradició que s’hauria de globalitzar arreu del planeta!

    • Totalment d’acord, de fet, ja ho dic en el post que els llibres, a més d’avui, s’haurien d’adquirir amb més freqüència.

    • Consumir cultura és molt positiu, crec que tenir una tracisió de regalar un llibre és un privilegi per la societat catalana. Tot i així si està complementada pel regal d’una rosa encara millor, dona més color al dia, crec que no sobra per res, si més no complementa.

  9. Ei? Quantes roses t’han regalat? hehehe

    (A mi un desconegut em va preguntar si no volia una i li vaig dir que no gracies. ;-))

    • Un desconegut? Ja veus,l’home ha tingut un impuls. A mi no m’han regalat cap. Ja deuen saber que no en vull. Bé, no és del tot cert, de fet m’han regalat una virtual, pel messenger. Si la intenció és el que val, doncs llavors aquesta rosa també.

    • Hm. Jo em pensava que et regalarien varies… Però diguem, la virtual també servirà d’alguna cosa. Especialment si la persona qui la regala està lluny.

  10. anomenatinutil Says:

    Ai, si fos per mi regalaria llibres i roses tots i cadascun dels dies de l’any!!

  11. No me’n puc estar de dir-t’ho, soc florista. Docs si, ves per per on tens un lector (aquest és el primer comentari) florista, i estic força d’acord amb els teus plantejaments, però compreu de tant en tant alguna flor, no cal que sigui una diada també pot ser perquè sí.

    Salut!!

  12. Jo no en compro flors tallades, però sí que en compro plantes vives de tota mena.

  13. Ben fet, però pensa que la flor tallada simbolitza molt millor la decadència dels sentiments… per això es deu comprar per Sant Jordi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: