Més enllà
Quan l’ànima assoleix l’eternitat,
no tota matèria es dissipa,
no tot el que s’ha viscut
es torna efímer i evanescent.
No tot és fredor pètria,
ni silenci involuntari,
ni postrada quietud.
Hi ha un hàlit de força que no se’n desprèn,
un batec que viu i perdura,
un sospir mut que trenca barreres.
Quan el cor dicta,
les frases darreres,
no tot és misteri ni tot són cadenes.
Quan l’alba tanca l’última escletxa,
no tot és foscor ni pell freda.
Encara queda una claror
que il•lumina a mitges
i filtra un dèbil raig de llum
més enllà de les tenebres.
Març 28, 2010 a 11:15 pm
Com ho saps??
Març 29, 2010 a 12:22 pm
D’una manera o altra, la nostra matèria es transforma en altres formes de vida, passa a formar part del cicle regeneratiu de la natura. No estic parlant d’altres vides ni de reencarnacions . Només penso que tot allò que hem fet queda imprès en algun lloc de l’espai, del temps i quan diem l’últim adéu, diem adéu a una forma de vida i passem a formar part d’unes altres.
Març 29, 2010 a 1:12 pm
No sé jo això de les altres vides! Una vegada gairebe em vaig trobar amb la mort i no vaig notar cap relliscament cap a una altra [forma de] vida. Tot al contrari! Per mi que en quant se’ns acaba aquesta vida, de vida no n’hi ha res.
Març 29, 2010 a 1:27 pm
T’entenc. El que és indubtable és què, en morir, diem adéu al nostre concepte del “jo”, a la nostra identitat com a ésser amb consciència. No crec en llums al final del camí ni en una vida després de la mort, tal com la tenim concebuda. Però, com a persona de ciències que sóc, crec en la perpetuïtat i la transformació dels àtoms i que la matèria no desapareix sinó que es transforma
Març 29, 2010 a 12:43 am
Potser és la reencarnació. Així quan et mors d’una vida i fas el pas cap a l’altre tens temps de sentir-ho.
Març 30, 2010 a 1:10 pm
m’agrada…m’agrada que no tot siguin barreres, que poguem despendre’ns dels límits i no del batec…
un petó des del nord d’Itàlia
Març 30, 2010 a 11:13 pm
ei..l’últim comentari era meu, que estava conectada des del pc d’un amic…
un petó