UN DIA QUALSEVOL

“Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera. ”

Miquel Martí i Pol

Un dia qualsevol. Sí, i tant. I que la mort m’arreplegui dempeus. Temerària i provocadora davant de la fi absoluta. Vestida de les coses senzilles i d’abraçades perennes. Guarits tots els dolors per la medicina instantània de l’adéu… Alliberada de tota turpitud, jo tampoc giraré mai més el cap per mirar enrere.

Anuncis

2 Respostes to “UN DIA QUALSEVOL”

  1. m’agrada el poema, m’agrada el poeta, m’agrada el teu apunt, m’agrada el comentari…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: