Mira’t. El camí és complicat i no se si val la pena seguir-lo. Senders tortuosos es bifurquen en totes direccions. És igual quin agafis. Les cames es resisteixen a avançar i el cor ha d’entrar en joc. Valor. De vegades, un bri de llum s’endevina a l’horitzó. Un miratge només, incaut! Arbres tenebrosos esdevenen guardians gelosos i costa resistir la temptació de tornar enrere. Milers de pedres esmolades fereixen els peus i enmig de la solitud del trajecte, ja no es nota cap dolor. Desídia possessiva. I malgrat tot, es mira endavant i es pinten forces a l’ànima. Les mans eixuguen la suor i la ment endevina que més enllà, al final del camí, la llum resplendeix i la calidesa del sol fa florir roselles als marges…King of the Fairies