Estat d’avui

Avui, com tants altres dies, les llàgrimes rellisquen càlides i una lleu tremolor sacseja les fibres externes del cos. Incises i breus punxades palpiten al cap. La mirada es perd en punts indeterminats i la respiració es torna lenta i pesada. Ínfimes gotetes de transpiració guarneixen el front i el pensament és com un caleidoscopi que gira i canvia a cada segon. Només el sentiment que batega al cor dona sentit a tanta desesperança. Sense ell, prendria forma la calma que comporta la buidor absoluta. Quan s’eixuguen les llàgrimes es pertany una mica més a la mort.